Cultura i Economia

A poc a poc intuïm el que ens vindrà. L’aturada deixarà l’economia del tot tocada. I quan l’economia queda tan afectada, tothom se’n ressent. I la cultura, ja de per si amb pressupostos que mai no són prou, la notarà i molt, l’afectació. Però no només quedarà afectat el sector cultural, perquè quan la normalitat tornarà ens estarem de moltes coses, segurament per prevenció, i seran molts els sectors que ho notaran. Allò prescindible, en la immediatesa de la quotidianitat, se’n ressentirà, de la falta de consumidors. Serem continguts en la despesa. Contenció per por a on ens pugui conduir una economia tan fràgil com aquesta nostra. Però el de la cultura, de sector, sempre queda molt afectat per uns pressupostos públics massa migrats, potser perquè encara queda lluny de ser considerada entre les polítiques socials, aquí, donada la poca inversió per habitant, si ens comparem, només, amb Alemanya. Tot i ser, la cultura, en termes de mercat, prou competitiva; tot i que competitivitat i cultura no sigui un binomi que associem habitualment. Quan parlem de competitivitat sempre ens referim a la capacitat de competir de les empreses amb un balanç de resultat vinculat a la productivitat de l’economia. I quan parlem de sector cultural parlem d’arts visuals, d’arts escèniques, d’indústria (sector editorial o audiovisual) i de patrimoni. De patrimoni material i immaterial. I cada cultura de cada país és una manera de fer que dóna lloc no només als productes culturals, sinó que n’impregna tota l’activitat, del país. L’econòmica, també. Per això és innegable que les programacions i les activitats culturals hi tenen un gran impacte, en la competitivitat. Impactes directes, a través de les indústries; i indirectes, per tal com el nivell de creativitat repercuteix en la capacitat innovadora. I emprenedora: quan condiciona la capacitat d’assumir riscos. I cal considerar-la, l’activitat cultural, com un factor determinant en l’atracció de capital humà qualificat per atreure i retenir el talent creatiu i innovador. Un camí, el de la cultura, per incidir-hi, també, en la competitivitat del país, tot i l’abús en els impostos. Si, doncs, la cultura és un mercat, el producte cultural l’hem d’entendre com un element determinant de l’opció financera. Inversió.