Un estiu a casa

Enguany, que hem viscut una primavera tancada, ara que ja ha arribat l’estiu ens mirem amb molta prudència la mobilitat de vacances, i com que no parem d’escoltar de possibles rebrots cap a l’agost, i agafar vols vol dir espais del tot tancats amb molta gent, potser que el millor és quedar-nos aquí. Turisme nacional. Països Catalans. Calafell i Salou, Costa Daurada: com a casa. I Ciutadella de Menorca. És curiós com per a nosaltres, per als de la Catalunya interior, la Costa Brava queda lluny. I potser encara mitificada i tot, com als anys 70: el paradís de la costa catalana! En un article intitulat ‘Un nom amb prestigi’, Vallverdú diu que potser avui, passat el furor descobridor de molta gent, les excel·lències de la Costa Brava són assaborides des d’una més reposada consciència. També des d’una no-exclusivitat. Però ara, que igual que als 70 tornem a fer reclam turístic, a efectes d’un bon nombre de clients, l’important és que el nom digui alguna cosa. Explica, ell que va viure a Sant Feliu de Guíxols, com en una visita a l’estranger, uns ciutadans van quedar- se “cordialment esbalaïts en saber que jo no només coneixia la Costa Brava sinó que hi havia viscut un grapat d’anys”, i lloa Josep Encesa pel molt que va fer per difondre a l’estranger, i entre la clientela que ell volia civilitzada i discreta, aquest sector de la costa catalana. I em quedo amb aquests dos adjectius que defineixen a qui adreces el producte. També n’era, de civilitzada i discreta, la vida d’estiu a la Costa Daurada dels setanta: poca gent, comerç tradicional, els visitants eren del tot assumibles i res no estava capgirat. La platja dels Capellans era una cala plena de pins, llavors més que ara. Anaves en bicicleta de Salou a Cambrils i tot era molt reposat, malgrat la vida marinera de port que Cambrils despatxava. Avui tot és altrament. El turista ja s’ha fet una gernació autobussera i balconera d’hotels, entre els joves. Sorollosa i cridanera. A la platja, si no tries cales d’accés no tan fàcil o hores tranquil·les de matí i vespre, pots haver de sentir música que no vols escoltar. Els locals de comerç apareixen tan sovint com desapareixen i els restaurants de sempre els tomba el menjar ràpid o de paladar poc exigent. Sense tornar als 70, reconduïm-ho. Summer, surprise me!