Llibres cada dia

Avui no havia de ser un dia qualsevol. Editors i llibreters convenien de celebrar-lo, el dia del llibre, i com que el coronavirus se’ns ha menjat la primavera, i se’ns menja, semblantment, l’estiu, el dia del llibre es traslladava al 23 de juliol, malgrat el possible sol de justícia terra endins i la humitat pesada ran de mar; perquè moltes novetats, aquell 14 de març que ens tancava a casa, s’havien quedat encaixades i sense distribució. I de llavors fins ara no tots els títols han tingut la sort de Mar d’estiu de Rafel Nadal, amb una promoció editorial admirable i envejable. Però sobtadament han arribat rebrots i nous confinaments que han impossibilitat que avui els llibres fossin protagonistes, a Lleida i a Barcelona, en parades de carrer. Toca doncs de moure’ls com ha anat fent aquest Cafè, parlant-ne i recomanant-los. Com Música i pols de Pere Rovira i Paisatge amb figures d’Àlex Susanna per a Proa o Contes que no tots ho són de Joan Rosell de Garsineu. ¿I qui no ha llegit encara Set de mal d’Adam Majó, que desxifra el feixisme del segle XXI, en segell de Pagès editors? I L’origen del pecat? ¿Qui no s’ha fet seves les Dues dones de Montse Sanjuan o Amaia i Lucas de Generación 1974 de Joan Cal? ¿O L’Analfabeta d’Agota Kristof, segell d’Amsterdam, en magnífica traducció de Montserrat Solé Serra? ¿I d’Editorial Milenio, qui no ha llegit Agujeros en la luna d’Antonio López ni de Fonoll La Cendra de Guillem Viladot? ¿Però sí que ja hem començat a fer DivÈrsia, oi, la Biblioteca Bàsica dels Països Catalans? I si de país és de què es tracta, de Salòria, Pell de Joan Ganyet i Som de poc dir d’Isidre Domenjó, que explica el Pirineu en monosíl·labs, fan de bon mirar i de bon llegir. I per a aquells que som més de Florència que de Roma Diari de Florència de Diana Athill d’Univers és una lectura més que recomanable. Com ho és tot Zweig de Quaderns Crema i Les ciutats de lluny de Josep Pla d’Antoni Martí Monterde de 3i4. La nòmina és inacabable, sense oblidar de Marc Bernadas, Pau Chica i Queralt Solé Cerdans i alturgellencs als camps nazis d’Anem editors. Tants títols –tots no hi caben– que les editorials haurien de buscar públics objectius, promoure autors i obres amb tècniques adequades,

augmentar la qualitat i publicar

menys. Renovar plantejaments, potser.