Independentisme desmanegat

ERC no la té, la intenció de no votar-los, els pressupostos de l’Estat, per bé que dilluns la seva portaveu deia que no hi donarien suport si els votaven JxCat i el PDeCAt, en el benentès que, ideològicament, són partits situats a l’ala dreta. La formació d’Atur Mas i de David Bonvehí no hi ha objectat, però amb la diàspora de Carles Puigdemont i tot el seguici de militants cap a la creació de JxCat com una nova formació, hi ha hagut veus que han dit que aquest nou partit s’alinearà en la banda progressista, el centreesquerra. En l’espai ocupat per ERC? Veurem què ens presenten i com es presenten, perquè no és la independència que marca la línia ideològica d’una formació: la independència no en té, d’ideologia, és des de la ideologia que es lluita la independència, des de l’esquerra més esquerra fins a la dreta, passant per aquest centre que és aquest espai de placidesa on tothom es vol instal·lar. Per què? Doncs perquè és l’espai de la comoditat: el de la ideologia ambigua que si no la tens te la inventes, la fabriques en funció del que convé en cada moment. Diríem que és més d’esquerres Junqueras que Puigdemont? Són les polítiques, els fets, els que les marquen i les deixen llegir, les ideologies. Aquí, allà i arreu. Perquè si és per ideologia que Esquerra no vol votar conjuntament els pressupostos de l’Estat amb l’independentisme conservador, per què estan junts, llavors, al govern de la Generalitat i sense cap altra formació? La de pressupostos és la llei que marca la línia ideològica dels governs. És innegable que des del 2010 l’independentisme és l’eix que més commou, per adhesió o per hostilitat, la societat catalana, que, a favor o en contra, se sap i es vol alineada i a l’uníson, sigui quina sigui, d’aquestes dues, la seva causa. Conscient, també i sobretot, de com són d’inseparables els drets nacionals i els drets socials. Ben altrament del que passa amb l’independentisme institucional i de partit, que no hi ha manera de voler-se enfrontar a l’adversari conjuntament. Ens guanya Espanya perquè aquí no som ni aliats. Aquesta és la nostra feblesa i arribats fins aquí no cal que ens fem més els ingenus, aquí el que es vol primer és tenir el poder, exercir-lo i mantenir-lo. I quan el tinguem, ja farem. Però si lluites contra un Estat, arma’t!