Va de llengua

Soroll a les xarxes quan en realitat una llengua és una eina de comunicació que demana, d’aquells que la tenen com a pròpia, consciència per defensar-la i competència per servir-se’n. Consciència per defensar-la perquè en aquest món tan global les comunitats monolingües s’acaben. Fa només cent anys, els Països Catalans n’érem, de monolingües. No teníem, llavors, manera de seguir informatius en alemany per televisió. La ràdio començava i no hi havia internet. Fa un segle no havíem patit, encara, una guerra de resultes de la qual van imposar-ne el coneixement a l’escola d’una altra, de llengua, amb la voluntat de substituir la que era d’ús de tothom en tots els àmbits. No se’n van sortir, però vam quedat tocats. Avui, les circumstàncies no són de monolingüisme resistent ni de bilingüisme actiu. Però hem d’actuar amb ferma consciència lingüística per evitar la substitució. Avui, a Catalunya, pel nombre de parlants, hi ha una dotzena llarga de llengües que caldria preservar, per obligada convivència, per articular la diversitat i aprofitar-ne les potencialitats. El model seria el català com a llengua preferent amb totes les possibilitats de treballar amb aquestes altres llengües majoritàries. ¿Per què es planteja que en un futur Estat, el castellà hauria de ser, amb el català, llengua oficial? ¿Per què, en una comunitat de parlants tan diversos, si fem un país nou, caldria atorgar un lloc especial només a una llengua que és la que ens és hegemònica per raons de classe, de prepotència administrativa i de mercat, tal i com diu Fuster quan parla del precari present i del problemàtic futur del català? No podem relegar ningú per qüestió de llengua, perquè Europa n’és plena, d’exemples que si negues identitats, les terceres generacions reaccionen. Ens hem de voler poliglotes, i hem de voler aquest nostre com un país on s’hi apliquin les mesures perquè tot pugui funcionar en català. Que els catalanoparlants no siguem els que tinguem restriccions; però qui en pateixi, hem de garantir-li tots els mitjans de traduccions. El que ha de quedar clar és que la llengua d’aquest país és el català, i, seguint el professor Murgades en els seus Escrits sobre llengua, en una futura Constitució s’hi hauria de reconèixer només com a llengua preferent. I sense cap d’oficial.