CAFÈ DELS OMESOS
Inadvertida felicitat
Estrafet, el títol d’aquest escrit és el complement de nom del títol del llibre de Francesco Piccolo, Moments d’inadvertida felicitat, en edició d’Univers, segell del Grup Enciclopèdia, i en traducció d’Oriol Vaqué. I és que si bé és cert que la Joie de vivre ja és tota ella una delicadíssima i encertada col·lecció, pel disseny i pels títols que l’omplen de vida, no ho és menys, de cert, que n’hi ha que hi aporten més tendresa que d’altres, sobretot per com ens commouen en fer-nos adonar de moments que els lectors haurem viscut semblantment a l’autor, però que potser no ens havíem aturat a analitzar-la, la sensació de plaent benestar d’aquella vivència, com ara “quan em llevo en un lloc que no és casa meva, aquell instant en què encara no entenc on sóc. I també quan llavors ho entenc”. O “la memòria obsessiva pel llibres que he llegit: recordo on els he llegit, què feia en el període en què els llegia, amb qui en parlava. Quan torno a agafar un llibre del prestatge, de vegades n’hi ha prou amb la coberta, o bé les paraules que recordo, i reprenc un estat d’ànim i un temps precís, nítid, sempre, o quasi sempre”. O la felicitat de quan “baixes les escales amb aquell frenesí amb què es baixen les escales després dels petons”. I com ens agraden “aquells que t’acompanyen amb el cotxe, i no et deixen a qualsevol lloc: a la cantonada; a prop del metro; a la parada de taxi. T’acompanyen fins a casa”. I “l’agost. Mitjan agost, més exactament. Una setmana, deu dies a tot estirar, és el moment perfecte. Tothom marxa i tu et quedes aquí. Són les teves vacances sense vacances”. I, segurament, “els missatges de mòbil després de les onze de la nit que diuen: ‘on ets?’, que volen dir molt més del que diuen”, ens agraden més que “les llàgrimes que llisquen de les cares dels espectadors del cinema o les rialles d’un sopar”; com “el dia que fa prou fred per poder treure de l’armari el primer jersei i posar-te’l mentre descarrega electricitat estàtica”: tan gustós! Plaers senzills, com els que havíem llegit de Philippe Delerm a El primer glop de cervesa: el diari de l’esmorzar, el sopar de diumenge o la bicicleta de passeig, descrits amb tendresa i ironia en petites proses. Plaers minúsculs de llibres deliciosos de lectura permanent. Momenti di trascurabile felicità!