Llibres, saber-ne fer

Homer escrivia per ser cantat; Sòfocles, per ser declamat; Heròdot, per ser recitat i Xenofont per ser llegit, i d’aquestes diferents destinacions de les seves obres n’havien de néixer una multitud de diferències entre els seus estils diu Joubert en un dels seus carnets aplegats per Proa sota el títol Pensaments en traducció, la primera en català, de Joan Casas de l’edició de Rémy Tessonneau. De poca tirada al text llarg, com Montaigne o com Vallverdú si ens traslladem en el temps, Joseph Joubert defensava sempre “el geni de la brevetat” en què deia, perquè era dels qui s’obsedia per concentrar “el llibre en una pàgina, una pàgina en una frase i la frase en un sol mot”: home de pensament aforístic. Però també es delia per l’elegància en el format. “M’agraden els llibres petits, el relligat recomana un llibre. Cal que un llibre recomani el seu lector, de la mateixa manera que diem que el bon vi reclama el bevedor. Només el pot reclamar per l’ornament. Un cert ornament s’ha de trobar fins i tot en els escrits més austers”. Avui, que el mercat editorial és més competitiu que mai, aquestes seves reflexions es fan de rabiosa actualitat. “Hauríem de prendre per model Adam Billaud, fuster de Nevers: quan va publicar els seus escrits, va començar pel filaberquí i va acabar per les clavilles”. I és que tota obra ha de tenir les seves proporcions, el seu caràcter i la seva naturalesa: una personalitat. Llibres ben fets reclamava entre 1754 i 1824

qui va ser secretari de Diderot i amic de Chateaubriand i que pertany a la llarga tradició de moralistes francesos. Ell, que deixà escrit que la funció dels escriptors hauria gairebé de limitar-se a posar de moda les veritats de tots els temps si és que “l’objectiu de l’art d’escriure és lliurar a la memòria dels homes allò que hem vist, allò que hem sabut, i allò que pensem”. I amb estil, sobretot. Per bé que “el costum d’escriure, fins i tot amb amenitat, no és suficient per tenir un estil”. Però “en literatura, no ens podem fer els presumits” perquè “els pensaments, un els dibuixa, un altre els pinta, el de més enllà els grava, i de vegades algú els esculpeix”: els llenguatges de l’art! I en ofegar-nos, ens recomana que salvem del naufragi “els nostres gustos i el nostre judici”. I aprendre dels qui en saben!