Pau Juvillà va de negra

En literatura, els gèneres també viuen temporades de moda. I la novel·la policíaca, en les lletres catalanes, viu un moment dolç. Proliferen els festivals de novel ·la negra i els millors autors del gènere d’altres literatures hi participen. Darrerament, arran del centenari de Patrícia Highsmith “Lo Marraco negre” de Pagès editors l’ha commemorat, aquest centenari de la poeta de la por, que li deia Graham Greene, amb La cervesa de la Highsmith, on tot de “negrotes”, autores de gènere capitanejades per Sebastià Bennassar, hi publiquen relat. Però, sorprenentment, ara hem descobert, en plena campanya per a les eleccions al Parlament, que el candidat Juvillà, que teníem encasellat en “La guspira” de relat polític, en la seva vida literària de ficció, com la Highsmith, s’interessa per la culpa, la mentida i el crim, i ens presenta, a la mateixa col·lecció que les “negrotes”, Assassinat al Consell Polític. Consell Polític? Sí, justament al Consell Polític de la CUP, formació de la qual Juvillà n’és, aquestes eleccions, cap de llista per la circumscripció de Lleida. Una narració que arriba en un moment oportú, perquè arran dels resultats electorals, en la trama de l’acció la CUP té l’oportunitat d’entrar a govern, però un assassinat interromp el debat per decidir si finalment s’hi compromet, a participar- ne, de la governabilitat del país. A veure què passa diumenge. De moment, abans, durant i després d’aquest 14 de febrer, Pau Juvillà no ens presenta una novel·la de gènere i prou. Assassinat al Consell Polític és un retrat de violències –moltes i diferents– amb què convivim en una ciutat, el paisatge literari al qual Lleida queda elevada, on els personatges llisquen a poc a poc pendent avall. És un relat ple de personatges ben reals, que no sempre poden aguantar la mirada davant el mirall. Un mosaic que els lectors anem construint en aquest pou de realitat novel·lada. I és que allò que passa en el paisatge literari d’aquesta Lleida que serveix de marc de l’acció és una radiografia de la seva sociologia: vides sense ambició, indiferents davant les injustícies i uns mitjans sotmesos als poders. L’autor se serveix dels mecanismes de la novel·la negra per penetrar en aquestes situacions humanes per canalitzar-hi denúncia social. Com el millor Pedrolo.