Tan demòcrata, Espanya

Les tenim encara ben presents, les imatges dels inculpats per la seva implicació en aquell procés participatiu que no tenia transcendència altra que la curiositat de saber quants ens mobilitzàvem. Era un 9-N. A Madrid no els va agradar. No que en fessin públic el resultat, no els va agradar saber els molts catalans que en una consulta que no obligava a res ens vam posicionar a favor d’un estat independent, lliure i sobirà. I com que es van sentir pregonament traïts, va arribar el càstig.De llavors fins ara, aquest càstig no para. Com els governs Rajoy, el de Sánchez i Iglesias tampoc no vol acarar ni resoldre políticament els problemes polítics i els deriven a l’alta magistratura, sempre, això sí, en nom de la Constitució, aquella a la qual molts dels responsables dels poders de l’Estat no van donar suport perquè no en venien, d’una tradició democràtica. Ara part d’aquests poders vol demostrar que ha canviat, però ja ho deia Pla, que en un poble val més no tenir cap idea que canviar d’opinió, perquè això darrer no ho perdonen ni els amics. I si ara, doncs, és de demòcrates de què es tracta, però amb dues caretes, la de la normalitat per sobreviure i la de l’excepcionalitat per sobresortir, per què no la permeten, la grandesa de la democràcia? ¿Per què penalitzen els polítics catalans per demòcrates quan l’Estat s’ha negat al diàleg que ha demanat insistentment el govern de la Generalitat en la persona dels seus darrers tres presidents? ¿I per què hi accedeix l’Alt Tribunal, a fer la feina de l’arrogància política que se serveix de la moral del poder, aquella per a la qual el poder vol dir el dret? ¿Que potser li sembla, a l’Estat, que aquest país nostre els deixarà a l’estacada, els seus dirigents? Pagarem el preu polític amb què ens penalitzin, perquè ja sabem que en un judici no es tracta només d’aplicar la llei, sinó de carregar amb les culpes; però no ens aturaran. Amenacen per acovardir sense preveure que el problema de debò l’aniran tenint in crescendo mentre ens les impossibilitin, les urnes. Una democràcia sòlida resol els conflictes polítics amb diàleg i negociació entre les parts en conflicte. Les vides dels pobles i les arquitectures dels estats són canviants. I Espanya s’hi nega, a aquesta realitat. I tan demòcrata que es reclama!