Un Sant Jordi ple de noms

El títol d’aquest escrit podria remetre als molts d’autors i editors que presenten novetat bibliogràfica, però en realitat els tants de noms a què el títol ens remet són els que aplega Joaquim Nadal en el seu darrer llibre, Noms d’una vida, en segell de Pagès editors. S’hi estrena, Nadal, al Catàleg de Pagès. I s’hi estrena amb un títol que amplia la nòmina del que el Dr. Joaquim Molas definia com “els llibres personals de Quim Nadal”; un Jo, deia en Molas, “dels més sòlids de la literatura catalana”. I és que si bé cert que és conegut sobretot com a historiador i encara més com a polític, no podem no qualificar Joaquim Nadal d’escriptor. Un escriptor el corpus bibliogràfic del qual, molt considerable, bascula entre l’obra acadèmica, d’una banda, i la literària, de l’altra. Per bé que en l’escriptor Nadal, l’historiador i el polític hi són sempre. I, essent-hi, el Jo de Joaquim Nadal, i torno al Dr. Molas, “com el de Gaziel i el de Pla és escrit amb voluntat literària”, tal i com ho demostren una prosa elegant, rica i precisa en el lèxic, en l’adjectivació i en els detalls, i així ho reflecteix cadascun dels setanta-sis escrits que ens presenten els seixanta-set perfils biogràfics que “per simpatia, per afinitat, per coincidència cívica i política, per interès intel·lectual, per vincles professionals o emocionals, per amistat o per tot alhora” Nadal en parla perquè han estat presències intenses en la seva vida. I d’una persona tan coneguda com ell, ¿qui té no curiositat per saber qui són els qui “han marcat la seva vida i hi ha deixat un devessall de senyals diversos”? tal i com escrivia Josep-Lluís Carod-Rovira. Amb una arquitectura capitular, el llibre ens presenta noms de lletres, d’art, d’història, de política, d’església, d’estudis, de pròlegs, ell, que és un prologuista brillant, i algun de singular. I diem amb Josep Vallverdú en el pròleg que dos personatges femenins ens fascinen: Ermessenda i la Senyoreta Farreras. I amb aquests dos noms, el lector ja s’adona que aquest és el llibre on l’autor, un home d’emocions contingudes, es deixa anar més emocionalment. Com Fuster, Joaquim Nadal, de qui parla ens dóna la mesura de la seva mirada. El seu testimoniatge. I per un nom o per un altre, aquest és un d’aquells llibres per a la biblioteca de tothom.