Cultura i mitjans

Dimarts escoltava per Catalunya Ràdio el conseller Tresserras, amb qui una mica més tard intercanviàvem missatges, reivindicant, de cara a la negociació per al nou govern, tal i com també demana la Plataforma per la Llengua, que per tal de garantir una estratègia cohesionada en les polítiques per al sector audiovisual català es recuperi la Conselleria de Cultura i Mitjans de comunicació. Que es recuperi perquè aquesta va ser l’arquitectura que va fer el segon govern d’Entesa, en el qual Joan Manuel Tresserras en tenia confiada la responsabilitat, d’aquest Departament. Era la VIII legislatura. Arrencava a mitjan novembre del 2006. N’era diputada-portaveu de Cultura del primer grup de l’oposició, i la primera Comissió de Cultura va ser al desembre amb la compareixença del conseller presentant els pressupostos. En la seva intervenció, el conseller Tresserras va fer notar que per primera vegada, en la Catalunya estatutària, un govern doblava el pressupost de Cultura: de tres-cents a sis-cents cinquanta milions d’euros. La primera intervenció de grups, de major a menor, va ser la nostra, jo –avui amb país però sense militància de partit, llavors era diputada per Convergència– li vaig fer notar que la notícia d’haver doblat el pressupost responia a la nova arquitectura de govern: d’agafar Mitjans de comunicació del Departament de Presidència cap a Cultura, de manera que ell era conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació amb un pressupost que es dividia en tres-cents milions per a Cultura i tres-cents cinquanta per a TV3 i Catalunya Ràdio, i amb dues Comissions parlamentàries, una de legislativa, la de Cultura; l’altra, la de la Corporació catalana de mitjans, només de control. La vaig defensar llavors, aquesta arquitectura, i m’hi sumo ara, a la reivindicació del conseller i de la Plataforma per la Llengua. Mai com llavors el cinema en català i les produccions pròpies no havien tingut tanta força. Alemanya, Suècia, Dinamarca o França, que aposten per la cultura amb pressupostos de política social, s’ho creuen, que els mitjans són gran plataforma i gran altaveu per a la producció audiovisual, i ho són sobretot en una cultura amb una llengua en franc procés de minorització. Del 2006 al 2010, el conseller Tresserras va deixar petjada. I no s’ha esborrat.