Política proactiva

Passen els dies i corren els mesos i l’independentisme no fa govern malgrat l’anormalitat de pandèmia, presó i exili. ¿Que no ens havia indignat més que no ens havia sorprès el dictat de la sentència als nostres presos polítics? Era una veu coral que serien anys llargs de presó, més com a lliçó de càstig que no pas per aplicació de llei, perquè en aquest Madrid d’Ayuso, que concentra tot el poder de l’Estat, avui, encara, tot aquell que gosa contradir el veredicte d’un Inquisidor hi és tingut per heretge. I és que com que a Espanya no hi té arrel sòlida, la democràcia, qualsevol alteració del mosaic territorial la desestabilitza. I Catalunya, ara, ho aconsegueix i de quina manera, de desestabilitzar-la. Però hi ha reciprocitat. També n’està Catalunya, de desestabilitzada, i aquesta nostra desestabilització ve provocada perquè tenim mig govern a la presó i l’altre mig a l’exili, i perquè l’independentisme institucional viu la unitat només quan ha de reaccionar emocionalment, però és incapaç de fer-ho políticament, sense estratègia, ni endògena ni exògena, davant Madrid. No hi ha manera de saber-la transformar políticament, la indignació de la sentència, ni com resoldre de posar fi a l’exili. Urgeix govern per al dia a dia. Però el necessitem com a imperiosa necessitat per saber quina serà l’estratègia política de l’independentisme institucional. Aquesta estratègia és la que ens ha d’explicar el govern, això és el que volem escoltar dels partits que li donen suport, i, semblantment, de la CUP, des de la seva zona de confort. Catalunya necessita lideratge i direcció política, amb una única veu aquí, a Madrid i al món: la de l’independentisme institucional per fer saber quina és la dimensió política de la injustícia ¿Què hi anem a fer a Madrid quan sabem que PSOE i PP se serveixen de l’ostracisme respecte a Catalunya? Davant aquest escenari d’inhabilitació, presó i exili ja no hauríem d’aprovar-ne més, de mocions parlamentàries que no tenen traducció objectiva. La política que ve ha de ser en majúscules, perquè els dies que venen arriben amb aquesta pitjor forma d’injustícia que és la justícia simulada i porten recessió econòmica i malestar social. I tota aquesta tríada només es combat amb política proactiva; no, reactiva. Que ja n’hem tastat el resultat.