SEGRE

Creado:

Actualizado:

Hi ha pocs regals com els llibres, per com ens acompanyen. Però hi ha llibres i llibres. N’hi ha que et commouen de manera diferent. M’ha passat amb un exemplar d’Europe, la revista fundada a París l’any 1923, amb el parèntesi del 39 al 45, per tot d’escriptors que li asseguraven patrocini intel·lectual i lluita antifeixista, entre els quals Paul Éluard, que col·laboraven amb Romain Rolland, fundador. De periodicitat mensual, a partir de 1952 Europe apareix en forma de números especials i esdevé una revista literària de referència internacional. Avui, encara. El número d’aquest mes de maig, el 1.105, tracta la perspectiva sobre la novel·la contemporània a Europa. L’exemplar objecte del meu regal és de desembre de 1967, i porta per títol Littérature catalane. Obre amb un emmarcament general de Jordi Pere Cerdà, que fa d’editorial, intitulat Connaître la Catalogne, l’acompanyen Joan Fuster, que hi escriu sobre Nationalisme et nationisme, interessantíssim; el Dr. Molas, que hi tracta la literatura catalana i la Guerra Civil; i Francesc Vallverdú, que descriu l’edició en català en aquelles circumstàncies. I de l’emmarcament per als molts lectors amb discret coneixement de Catalunya, als gèneres. I novament Jordi Pere Cerdà, que fa una nota de l’assaig de Castellet i Molas Poesia catalana del segle XX, i tots dos autors el segueixen amb un escrit sobre poesia en el doble exili (1939-1959) amb una selecció de poemes de Carner, Josep Sebastià Pons, Ventura Gassol, JV Foix, Pere Quart, Jordi Pere Cerdà, Ferrater, Xavier Amorós, Estellés, Blai Bonet, Miquel Baucà i Salvador Espriu. L’Espriu de “les homes ne peuvent être/ que libres”. L’Espriu de “Sache Sepharad/ que nous ne pourrons être / jamais/ si nous ne sommes libres”. Avui, tampoc. Molts d’aquestes poemes, traduïts per Antoni Cayrol, que amb Jordi Pere Cerdà “ne sont qu’une seule et même personne”. I segueix la revista de les arts, en diferents llenguatges i noms: Marfany, Puig i Ferrater, Pla, Calders, Pedrolo, Ricard Salvat, Pere Verdaguer, que parla de Raimon, o Alexandre Cirici, sobre arts plàstiques. I es fa encara avui del tot recomanable una Chronologie catalane que signa Maurice Tourné. Europe, una revista de reflexió crítica i creació contemporània. Llavors i ara. Com L’Avenç.

tracking