Noms d'una vida

El mirall de la vida. Dietari 1956-2015 de Joaquim Molas és l’únic dels seus llibres que no respon a la seva activitat acadèmica, sinó al seu pensament més personal i íntim: el seu Jo en un text literari que és, alhora, un document històric. Com ho és, semblantment, el darrer dels llibres personals Joaquim Nadal –tal i com en deia el Dr.

Molas, de tota la literatura del Jo d’en Nadal–, segell de Pagès editors i el títol del qual he manllevat per a aquest escrit. A Noms d’una vida, Nadal hi aplega seixanta-set noms en setanta-sis escrits d’extensió irregular segons que tractin el protagonista amb una aproximació personal de més densitat, Modest Prats, Raimon, Jordi Nadal Oller o Pierre Vilar, o que el despleguin al voltant d’una sola idea, com Diana Garrigosa, Jordi-Pere Cerdà, Eva Serra o Maillol, precedits per una obertura dedicada a Manel Nadal Oller, el pare, i a La senyoreta Farreras, la mare, un escrit, aquest, tal i com ja s’apunta en el pròleg, que és el que més fascina. Hi escriu sobre persones que han estat i són presències intenses en la seva vida “per simpatia, per afinitat, per coincidència cívica i política, per interès intel·lectual, per vincles professionals o emocionals, per amistat o per tot alhora”.

Aquest és el tercer llibre de retrats literaris de l’autor, després de Vides amb nom i de Noves vides amb nom. Tres títols que se sumen als molts que ens mostren Joaquim Nadal escriptor de gènere: el de la literatura testimonial. Un gènere –deia el Dr.

Molas de Quim Nadal– que li és un terreny molt planer en tota la seva varietat de registres, des de la biografia i l’autobiografia, passant per la crònica de viatges, les memòries i confessions o els retrats literaris, com aquests Noms; i en tota aquesta varietat de registres hi aboca records, opinions, anècdotes, anàlisis i interrogants amb un to no gens emfàtic, al contrari, amablement distanciat, potser perquè en el Nadal escriptor, l’historiador i el polític hi són sempre, però essent-hi, el seu Jo és escrit amb voluntat literària, tal i com ho demostra una prosa segura, sòlida, rica en lèxic i precisa en adjectivació. Aquests Noms són petits assajos, prenent el sentit d’assaig en la seva accepció més elàstica: literatura de no ficció en prosa. Una prosa seductora per a uns noms que perduren.