Terra, aigua i vi

Amb aquest trinomi, Jaume Mateu defineix què és i què significa, per a la plana d’Urgell, el Castell del Remei, en el llibre homònim de Pagès Editors. Dels que en som, d’aquesta plana, és ben sabut que aquesta colònia agrícola ha estat, de sempre, una empresa referent pel que fa a les novetats tecnològiques del camp. Però no només.

El Canal d’Urgell hi va lligat, al Castell del Remei. Per això ara cal llegir Aigua a les venes de Francesc Canosa de la factoria Fonoll. Endinsar-se en què ha suposat per a aquest territori en particular i per al país en general aquesta comunitat rural a partir de la creació d’una colònia agrícola vol dir viure la transformació d’aquest rerepaís del XIX i fins avui.

Un avui que, com els Girona en aquell seu moment, Tomàs Cusiné treballa perquè d’aquests sòls àrids que viuen elevades insolacions i forts contrastos tèrmics se n’obtinguin vins negres de fort caràcter i d’una gran personalitat, com la gent de la terra. És doncs amb l’arribada de l’aigua que el terreny es prepara per a l’explotació agrícola, i, més enllà del cereal, s’hi planta vinya de cep noble. També de llavors fins ara.

Però, amb la Guerra, el Castell del Remei va viure una gran ensulsiada, que el darrer dels Girona propietaris va saber reconstruir, alhora que recuperava l’aplec de la Mare de Déu del Remei, el segon diumenge d’octubre, que és quan aquesta colònia, amb les més de 50 famílies que hi vivien, celebrava la seva festa major. I per saber dels Girona, d’aquesta gran família de la burgesia catalana del XIX, cal llegir el llibre homònim de Lluïsa Pla per a Pagès Editors. Ara ja fa uns quants anys, pre-Covid, que el Castell del Remei l’havia tornada a recuperar, la festa major, i ho feia amb tots els imprescindibles: ofici, pregó, vermut, cobla, sardanes i cop de vent final, amb la delicada sensibilitat de voler-hi aplegar tothom al costat dels descendents de les famílies que hi van viure.

I en aquest espai de tradició renovada, fins demà s’hi poden veure dibuixos de Josep Vallverdú, que un dia en va ser pregoner, d’aquesta festa major. I aquest és l’encert i la gràcia d’un país com el nostre, que sabem fer reviure aquesta història que ens ha fet i que hem fet. Mirant sempre cap al futur.

Per a un bon any!.