Nosaltres, les fusterianes

Manllevo el títol d’aquest escrit al llibre que, en edició de Núria Cadenes i Gemma Pasqual, l’editorial Tres i Quatre donava a l’estampa com “una mirada calidoscòpica a un dels assagistes més importants del segle XX. Dones de tot arreu dels Països Catalans, de diversos estaments, edats, professions i punt de vista, ens parlen de l’escriptor de Sueca. O de la seva obra. De la influència, les referències. De tot. Dones, sí. Amb voluntat visibilitzadora. Des d’un simple i ovidià perquè vull”, diuen les editores al pròleg. És cert que tot i ser un dels primers estudiosos que va considerar Isabel de Villena com una de les precursores del feminisme, en els seus escrits, Fuster en parla poc, de dones. En el seu epistolari, Montserrat Roig. Però Glòria Marco explica com la sorprèn “més enllà de la seua ironia, la seriositat amb què abordava tot allò que feia referència a les lluites socials i al paper de les organitzacions d’esquerres i, cosa més sorprenent, la necessitat que explicitava de lluitar per la igualtat de les dones, amb una concepció quasi protofeminista del nostre paper als espais públics”. Sorprendre Glòria Marcos i Martí, defensora d’una igualtat radical sense paternalismes, no és menor. Al seu costat, més de cent mirades diem Fuster. En rebre el llibre, vaig anar ràpidament a la professora Lola Badia, que ja havia participat en Ser Joan Fuster: 33 visions sobre l’escriptor amb una entrevista sobre el paper que ell havia tingut en la comprensió i la divulgació dels clàssics medievals i de la història de la literatura del XVI al XVIII. “Vaig poder tractar personalment Joan Fuster a Sueca –diu– en vetllades escoltant lliçons sobre el diví i l’humà. Eren tan formatives com càustiques i, després de tants anys, recordades amb tendresa. Ara que he arribat a la tercera edat l’enyorança de Joan Fuster s’acompanya de la recança de no haver-lo sabut estimar prou”. Hi escriu Dolors Bramon, Fina Salord, Antònia Vicens, M. Terribas, M. Macià i Gràcia Jiménez Tirado, que parla de Voltaire i Fuster com dos conspicus de la brevetat portàtil. I Eva Serra: “Tinc el primer record de Fuster lligat a la publicació de Nosaltres, els valencians. Ja des d’aleshores no em vaig poder desenganxar de llegir-lo.” El meu, de Fuster, referent intel·lectual. Joan Fuster imanta.