Fer amb objectes trobats

Saber trobar la paraula encertada i l’adjectiu adequat, capacitat creativa, originalitat, imaginació i sentit de l’humor. Admiro aquella gent que converteix en art allò que toca, i que a més a més té la intel·ligència tan singularment aguda que no el qualifica d’art, el resultat, sinó d’escrit o d’objecte. Guillem Viladot? També, però aquest escrit va d’Alexander Calder, de qui en coneixia aquells elements abstractes suspesos en harmonia, hipnòtics, sobre els quals va preguntar al seu amic Marcel Duchamp, referent també de Viladot, com havia de dir-ne: mobile, diuen que li va respondre. Al costat dels mòbils, en coneixem les estructures estàtiques, de Calder, a les quals, el seu també amic Jean Arp, sembla ser que per oposició a l’obra en moviment, li va dir que en digués stabile. En desconeixia, però, les gairebé 2.000 joies que va fer a mà i que sota el títol Calder jewelry presentava el Metropolitan de Nova York, i ara a Heidelberg se’n parla. Sembla ser que les joies van ser una dedicació molt personal, en el sentit que cada peça era obra única, amb formes geomètriques que reinventava per a cada ocasió. El nét de l’artista, i president de la Fundació Calder de Nova York, deia que el seu avi venia les joies a preus molt accessibles, entre 10 i 20 dòlars, i que durant la guerra van ser la seva segona font d’ingressos. Calder preparava una caixeta amb l’obra i l’enviava a qui actuava de mecenes, i en aquesta mateixa caixa, el receptor li remetia els diners. Per a les seves clientes, Calder va crear peces exòtiques fetes de filferro, d’objectes trobats, de fragments ceràmics i amb les quals homenatjava la cultura africana, l’egípcia o la precolombina; unes peces, avui encara, de rabiosa actualitat. Enginyer de formació, diuen que deia que pensava millor amb un filferro a la mà, i és que aquest és l’element comú i de connexió de tot el seu conjunt d’obra. Calder és un dels grans escultors americans que va saber dotar de moviment l’escultura, alhora que va reformular el concepte d’espai. Era només un artista? Només, no. Diria que Alexander Calder fou un intel·lectual: la seva obra és desafiant, raó per la qual és que se n’ha ocupat tant, la crítica. I se n’ocupa. L’obra de Calder demana atenció i és corresposta.