El petit blanc

Manllevo el títol d’aquest escrit al llibre de Rafel Panadés, en segell de Pagès editors, que explica la seva vida durant cinc anys al cor de l’Àfrica negra. De fet, un títol que és l’apel·latiu amb el qual s’hi referien: “l’encarregat del port em diu que en aquest lloc ja hi soc familiar i em quedo sorprès. Li dic que al matí he preguntat per ell i no hi era i ja ho sap perquè li han dit que el buscava “le petit blanc”. Rafel Panadés, s’hi estrena, a Pagès editors; i s’hi estrena amb un llibre personal que explica com, amb vint-i-dos anys, inicia una etapa professional en un departament d’importació i d’exportació d’una empresa de Mollerussa que li confia d’expedir a Europa pinya des del seu lloc d’origen: Costa d’Ivori. Aquesta experiència, que marca un abans i un després en la seva vida, comença la tardor de 1990. Del Poal a Abidjan, aquesta crònica de la memòria ens fa descobrir, acompanyant la vida de l’autor en aquesta acotació de temps i d’espai, un país del tot distint i del tot distant al d’aquest jove del Pla d’Urgell, que, en paraules d’Amàlia Prat, “El petit blanc ha resultat no ser tan petit, sinó un gran gestor de responsabilitats empresarials i de vivències humanes, que, per molt exòtiques que ens resultin en ser tan diferents de les nostres, no deixen de conjurar-se per acabar formant, malgrat la distància geogràfic, un relat replet de confraternitat”. I és que, certament, l’encert i la gràcia del llibre és que Rafel Panadés hi ha sabut trobar el to, a aquest seu relat, un to que sap fer-se seu el lector només d’arrencar, i sap fer-se’l seu tant quan descobreix i ens descobreix la tristesa d’unes vides plenes de pobresa generosa com quan riem en les descobertes i experiències en la seva adaptació social, cultural, professional o gastronòmica: menjarà poulet bicyclette! Amanit amb puntes de fina ironia i d’humilitat cognitiva, l’autor hi aboca records, opinions, confessions, crítiques i interrogants, en aquestes pàgines, que situen el lector en una Costa d’Ivori d’ara ja fa trenta d’anys quan el Jo de l’acció hi arriba, havent fet una immersió en la llengua, i quan s’hi troba tot un món per descobrir, però quan ho fa, el lector s’adona que mai més no deixarà d’acompanyar-lo. Passeu-hi a través, d’aquest relat. Sentit i sincer. És dels bons.