Fuster i els mallorquins

El debat identitari a la Mallorca tardofranquista és de què tracta el llibre –el títol del qual manllevo per a aquest escrit– de Gabriel Ensenyat Pujol, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears i doctor en Història Medieval. Obra guanyadora del Premi Octubre Joan Fuster d’Assaig 2021, que es corresponia en la seva 50a convocatòria, per unanimitat del jurat, que compartia amb Lluís Calvo, Martí Domínguez, Marina Massaguer i Jordi Muñoz, i, amb Nosaltres, els valencians com a teló de fons, s’emmarca en els anys seixanta i setanta del segle vint, pels canvis que van comportar no només de model econòmic a Mallorca, sinó sobretot “per un autèntic trasbals social, demogràfic, cultural, lingüístic, ambiental i de mentalitat de grans dimensions”. Si als anys 60 la societat es transformava i la dictadura començava a patir esquerdes, aquest llibre ens explica com de vertiginosa es va viure a Mallorca aquesta transformació, molt més accelerada que en altres zones de l’Estat, excepte en les que també arribà el boom turístic.

La Mallorca de la pagesia donava lloc a la turística. Però a més a més de l’allau de visitants àvids de sol i festa, de la península hi arribava una onada de gent cridada a treballar a l’hoteleria o a la construcció. I tot això era el que introduïa un canvi en les mentalitats, en els comportaments i en els costums insulars ancestrals. I és clar, després d’un endormiscament forçat des del 1939, d’aquests canvis, la llengua, la cultura i la percepció de la identitat, també se n’havien de ressentir. Però aquesta reflexió no va ser exclusiva ni d’arrel únicament mallorquina, perquè “el punt de partida que sempre s’ha assignat a la visió del país en clau identitària, pel que fa a l’àmbit català comú, és Nosaltres, els valencians, que, a part d’elevar el to polemitzador, tritura els fonaments patriòtics en què es basava la mentida franquista: fer abdicar del dret a la pròpia identitat”. I de definir què representava aquesta identitat pròpia, des de Mallorca estant i en relació també amb la resta de Països Catalans en un moment de transformació sense precedents, i de com la vivim avui, és de què tracta aquest assaig històric: intel·ligent, irònic i crític, escrit en prosa àgil per un historiador rigorós. Passeu-hi a través!.