La mala salut de la llengua

Era la legislatura del segon Govern d’Entesa, aquella en què tot just començada la tardor del 2006 discutia, en sessions plenàries, si la literatura pertany només a la llengua en què és escrita, tot just perquè en l’edició del 2007 la catalana seria la literatura convidada a la Fira del llibre de Frankfurt. En les meves intervencions sempre posava el mateix exemple: Kafka, escriptor txec d’expressió alemanya. Quina literatura havia d’antologar la seva obra? L’alemanya. I, doncs, com tot el conjunt d’obra de Kafka respecte a la literatura alemanya, l’obra d’un escriptor català d’expressió castellana no pot contemplar-se dins el corpus de la literatura catalana. I és que respecte a la llengua aquella legislatura començava valenta; tant que, l’any 2009, a les portes de l’estiu, el Dr. Joan Solà va ser convidat en sessió plenària per parlar de la salut del català. I ha estat revisant papers d’aquella legislatura que he trobat les notes que n’anava prenent, del discurs del professor Solà. Després d’unes paraules de cortesia, va començar dient, literalment: “La llengua catalana no està bé de salut: ni de salut política, ni de salut social ni de salut filològica.” Pel que fa a la salut política es referia al marc estatal de referència, i al fet que quan es va pactar la Constitució es va cometre la gran debilitat d’acceptar la desigualtat legal de les llengües de l’Estat. El castellà esdevenia sobirà, indiscutible, obligatori, i les altres llengües esdevenien, ipso facto, subordinades, inferiors i voluntàries.

Concretava la mala salut social en aquella frase que hem repetit infinitat de vegades: “S’estudia el català en el sagrat clos de les aules (ai!), però es parla castellà en l’àmbit lliure, obert i alegre del pati.” I per a la diagnosi de la mala salut filològica, que també és fàcil de percebre, es referia a “la degradació alarmant de totes les seves estructures: fonètiques, sintàctiques, fraseològiques o lèxiques”. “Els ciutadans –deia– percebem clarament que moltes de les accions que l’administració realitza a favor de la llengua són de poc fruit. I no podem negar que la llengua recula de manera alarmant. I aquest poble no pot ni vol suportar ni un minut més de sentir-se subordinat o escarnit per cap altre.” Tretze anys després, igual no: pitjor.