Nosaltres, els europeus

Amb ressonàncies del tot fusterianes, perquè l’autor se’n sap i se’n vol, de fusterià, i n’és autoritat, en Joan Fuster, manllevo el títol d’aquest escrit, en segell de Pagès Editors per a l’Argent viu, a l’assaig del professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona Antoni Martí Monterde. Nosaltres, els europeus és una reflexió sobre l’escriptor català i la tradició, un assaig de literatura comparada amb un doble objectiu: la literatura catalana i la literatura europea. Ah, però que no n’és, d’europea, la catalana, de literatura? “La condició d’europea de la literatura catalana és ineludible”, diu l’autor només arrencar aquestes seves reflexions, alhora que es pregunta quina pot ser l’aportació més important que pot fer una literatura com la nostra a la idea d’Europa. Compte: a la idea d’Europa com a espai intel·lectual des de la tradició europeista de la cultura catalana, i amb especial atenció al paper que hi juga Barcelona com a capital. Dos eixos, aquests de re-pensar la idea d’Europa com a espai intel·lectual, no pas com entitat burocràtica, i fer-ho des de la tradició de la cultura catalana, que conflueixen en un tercer: aportar l’exemple català als debats internacionals sobre Europa, en una reflexió que té el mèrit, l’encert, el valor i la gràcia de ser redactada en uns “moments molt delicats per a Europa i molt incerts per a Catalunya”. D’una banda, si Europa necessita pensar-se en clau intel·lectual, si realment vol ser un espai compartit, hem de tenir present, avui, la precària situació en què es troben tant la idea d’Europa com la figura de l’intel·lectual en els seus termes fonamentals. Per això aquest assaig planteja com es pot donar una resposta intel·lectual a la crisi europea amb una mediació constructiva sobre la pròpia perspectiva, en el sentit que Catalunya és un dels pocs llocs d’Europa on no hi ha euroescepticisme, fruit d’una vocació de matriu política, però sobretot cultural. L’aportació? Ciutats carregades de capital simbòlic, cruïlles artístiques i literàries que creixen davant l’esgotament d’aquella força totèmica dels estats-nació del XIX. I, encara: ¿i el futur de les literatures, aquí, en una possible Catalunya independent? El llibre obre debat. Imprescindibles. El llibre i el debat.