La Coral de Torregrossa en fa 40

En un poble com el meu, ni gran ni petit, a la plana d’Urgell, ben situat, a tocar de Lleida, a un passeig de cotxe tant de mar com de muntanya, a no res de Barcelona i voltat d’aeroports per totes bandes, la vida és reposada, tranquil·la, amable. Els de Torregrossa, ens en sentim molt, de torregrossins. I la vida cultural hi ha estat sempre arrelada amb força.

Abans que la revolució municipal de finals 70 arrenqués, a Torregrossa estrenàvem, l’any 1973, la Biblioteca M. Mercè Marçal, que tant pel continent com pel contingut avui encara deixa endevinar l’esclat d’obertura i de modernitat que llavors devia suposar. I al costat de la Biblioteca, l’Escola, referent d’un poble amb una tradició reconeguda de mestres que van deixar petjada allà on és que fossin, com els Vigatà, que van haver de viure l’exili de Mèxic del 39, però hi van crear escola.

I de tot aquest passat d’un poble que sabia fer-se un nom més enllà de les Festes Majors del Casal, tant d’estiu com d’hivern, el cant coral sempre n’ha estat estendard, tant amb els Rossinyols d’Urgell com amb la Coral parroquial, que diumenge passat celebrava els seus 40 anys amb missa major cantada al matí, amb un emotiu record per aquelles veus ja traspassades, i amb un concert al vespre a la Plaça de l’Església que va aplegar un mosaic d’edats entre el públic, amb acompanyament institucional, per a un repertori, des de boleros a peces dels 80 i fins avui, que va fer participar tothom. En una posada en escena sòbria, elegant i moderna al pla de escala de l’Església les cantores, acompanyades, a peu de carrer amb la part instrumental, l’encert i la gràcia de la complicitat del públic era, com sempre, bon saber fer, natural i amb aquella seva esperna d’ironia, de la directora, Pilar Pelegrí. Amb l’apoteosi final del ¿A quién le importa? d’Alaska amb ulleres de sol i ventall a hora foscant van aconseguir que tothom, dret, cantés i ballés a l’uníson.

Ah, i van estrenar solista, que es va emportar gran ovació del públic! Que els torregrossins ens estimem la Coral ho demostra el fet que en les cerimònies més íntimes sempre volem que hi ens acompanyi. Però a banda d’aquest concert dels 40, inoblidable, el de cada Nadal de la Coral et fa anul·lar qualsevol altra cosa d’agenda. Insuperable. I que sigui per molt anys!.