Tots i totes i tothom

Com que no concedim per gentilesa el que negaríem per convicció, no deixa de sorprendre que d’un temps ençà molts documents, moltes disposicions legals i molts discursos polítics s’hagin omplert de “tots i totes”, de “pares i mares”, d’“alumnat” i de “ciutadans i ciutadanes” fins arribar “als mestres i les mestres”. I, aquests desdoblaments, per què? Per fer més visibles les dones, potser? Doncs aquest “tots i totes”, quan en aquest cas el que cal és dir “tothom”, respon a la confusió entre sexe, que és un tret biològic dels éssers vius, i gènere, que és una categoria gramatical que afecta els substantius i en determina les concordances; i si el que es vol, amb aquests binomis, és de fer més visible la dona a través del llenguatge, el que es fa és no tenir en compte el funcionament de la llengua, tot pervertint-la, tant, que, de vegades, quan un se serveix d’aquest tal desdoblament, les dones hi sortim perdent: “minyó/minyona”, “home públic/dona pública”: ai! El poder és conseqüència del voler. Quan en català encara no tenim resolta la normalitat d’ús, per què no hi ajuda la política amb l’exemple? Si un enginyer de camins informa, posem per cas, sobre la correcció d’un traçat que podria evitar sinistralitats, els responsables de la gestió pública bé deuen fer-li cas, oi? Per què no fan semblantment, doncs, amb la llengua? Quan a la Dra. Carme Junyent se li va atorgar la Creu de Sant Jordi, en l’escrit que ressenyava dels mèrits com a raons per a aquest reconeixement hi llegíem que es “valora la seva llarga trajectòria en l’estudi i la defensa de la diversitat lingüística a Catalunya i al món. Ha mantingut un discurs crític respecte a la situació de la llengua catalana i, alhora, ha combatut els prejudicis lingüístics més estesos que frenen l’augment de nous i noves parlants”. I la cursiva és meva. Servir-se del desdoblament vol dir haver de fer, això sí, la concordança de substantius i adjectius, i és una manera de parlar i d’escriure del tot enfarfegosa. Per exemple, ara que arrenca el curs: “els pares i les mares dels nens més petits i de les nenes més petites diuen als mestres i a les mestres que els seus fills i les seves filles tenen moltes ganes de tornar a l’escola”. Ho faran dilluns, que ja és aquí. I tothom content!.