Poble de mestres

Torregrossa, el meu. I bons. Dels més recents als més reculats, com els Vigatà, de qui parla el Dr. JM. Murià, que, com els Murià Rouret, van haver de viure l’exili del 39 cap a Mèxic, on han deixat petjada pedagògica. Però ve a tomb parlar dels mestres del meu poble perquè rebo, de l’editor de Galerada, Joan Maluquer, en edició conjunta amb l’Institut d’Estudis Catalans, el llibre Vicenç Ferrer i Ramos, un mestre en temps de la Mancomunitat i la República de Joaquim Monclús. És, certament, de la feina que grans pedagogs van dur a terme durant la primera meitat del segle XX, sobretot en temps de la Mancomunitat i de la República, i per això han estat un col·lectiu perseguit en etapes de repressió, que som, també, el que som avui com a país. A Vicenç Ferrer i Ramos, li hem de comptar com un dels destacats, en aquest col·lectiu. Nascut a Torregrossa l’any 1874, perquè els seus pares arribaren i s’hi establiren com a mestres, moria a Calaceit el 1944, després d’un recorregut per les escoles de Tivenys, Torregrossa, l’Espluga de Francolí i Vall-de-roures. L’autor ens diu que Vicenç Ferrer fou un mestre vocacional i amb una sòlida formació. Lluitava pel català a l’escola i perquè les aules, per tenir un poble instruït, fossin plenes, i al meu poble, que també era el seu, i on sembla ser que tenia un gran predicament, “fou escoltat i el batlle de la població, Jaume Aldomà i Riera, el 10 de gener de 1914 publicà un ban àmpliament comentat i valorat. Imposava una multa a les famílies que no portessin els fills a l’escola i prohibia que els nens d’edat escolar voltessin pel poble en hores de classe”. A Torregrossa, diu Joaquim Monclús, “Vicenç Ferrer començà a despuntar com a gran pedagog”. Destaca la relació que va tenir amb Lluís Carulla, fundador de Gallina Blanca, d’Òmnium Cultural i de la Fundació Carulla, que en va ser alumne. I és molt interesant, tal i com diu Joandomènec Ros en un dels textos que a tall de pròleg acompanyen el llibre, com l’autor ens deixa entreveure la solució d’un “misteri” polític de la postguerra: que Carulla, conegut catalanista i mecenes de la cultura catalana, pogués construir un imperi comercial de l’alimentació, com Gallina Blanca, en plena repressió franquista anticatalana. El llibre ho explica, i fa de molt bon saber.