Catalunya Visió

En fer un recorregut per l’obra de Josep Vallverdú, Ton Sirera hi és una presència destacada. Metge odontòleg de formació, va fer-se un nom en l’abstracció fotogràfica. A començament dels anys cinquanta del XX va fer macrofotografies, ampliacions que donaven com a resultat imatges abstractes d’escorça d’arbre, perquè fou en la natura on centrà el seu espai creatiu.

Les primeres ampliacions de líquens, per exemple, apareixen entre les primeres fotografies abstractes fetes a partir de temes reals i han esdevingut referents dins l’abstracció informalista catalana. En un més que merescut reconeixement, Lleida celebrava l’any 2011 el de Ton Sirera, de centenari del naixement, amb l’exposició Catalunya Visió, que en mostrava obra alhora que es volia una revisió de l’ambiciós i rigorós projecte editorial homònim que entre 1968 i 1978 va produir deu volums, que, amb text de Vallverdú i amb fotografies de Sirera, vuit dels deu descriuen el teixit físic i humà de la Catalunya d’aleshores. El Departament de Cultura de la Generalitat coproduïa, conjuntament amb el Museu Morera i en col·laboració amb l’Observatori del Paisatge de Catalunya, aquesta exposició que se centrava en la part gràfica dels volums de Catalunya Visió i que oferia 180 fotografies a partir de nous positivats extrets dels negatius originals, d’aquí el rigor de la mostra, perquè permetia de valorar el treball efectiu del fotògraf tot superant les limitacions tècniques i les possibilitats editorials del moment.

Les imatges d’aquella visió de Catalunya deixen veure un país en transició: d’una societat agrària tradicional a una d’urbana industrialitzada, sota la mirada sàvia i la ploma creativa d’un binomi artístic, Sirera&Vallverdú, amics i còmplices en aquest ambiciós projecte que ens llega aquesta seva visió del país, que va més enllà del Principat. “Vam fer molt la Catalunya rural, que era la que ens agradava a tots dos” diu Vallverdú. “L’un i l’altre vam redescobrir el país”.

Catalunya Visió no és un reportatge; tampoc no és d’itineraris de què es tracta, és una fórmula nova de presentar gràficament la gràcia i el drama de la terra i dels homes amb un text sensible per a unes fotografies vives. “En alguna població s’havia arribat a rumorejar que érem del cadastre”. Pam!