Anem perdent parlants

Si Ensenyament alerta d’una caiguda dràstica de l’ús del català a les aules tant entre alumnes com entre alumnes i professors i la Plataforma per la Llengua assenyalava que s’ha perdut mig milió de parlants, la realitat és alarmant. La normalitat d’ús de la llengua vol dir casa, carrer i escola, ràdio, televisió i cinema i vol dir assumir tot això, diu Joan Fuster, “amb una decisió nacional clara i amb una flexibilitat simultània de cara a totes les propostes que els mass-media i l’ensenyament tenen pendents de cara al poble i de cara a l’administració”. Però aquella realitat que Fuster descrivia, i sobre la qual alertava l’any 1981, persisteix: “La castellanització dels Països Catalans s’ha endurit –deia– i no pense solament en la multitud immigrada: pense, sobretot, en la passivitat amb què els catalanoparlants hem acceptat la imposició del castellà.

A tots els nivells.” Què diu el discurs oficial? Des de les institucions catalanes de govern s’afirma que ningú no pot ser discriminat per raó de llengua, però l’espanyolisme militant argumenta que, aquí, els únics ciutadans discriminats lingüísticament són els hispanòfons. Alerta: la llengua exerceix tot de funcions de caire discriminador i integrador, en el sentit que és a través de la llengua, del coneixement que s’estigui en condicions d’acreditar-ne, d’adquirir-ne i de difondre’n a través del seu domini, que “els ciutadans –diu Josep Murgades–, esdevinguts tots iguals davant la llei, disposen de menys o menys possibilitats d’ascendir socialment.” Llavors, la qüestió és en quina de totes dues llengües s’ha d’operar primordialment aquest procés d’integració i, doncs, de discriminació; quina de totes dues llengües ha de ser dotada del poder social, econòmic i polític necessaris per erigir-se en la llengua de funcionament prioritari de la societat catalana, alhora que ens cal lluitar per evitar la substitució galopant cada vegada en més àmbits per part de l’espanyol. Hem de posar totes les forces polítiques, econòmiques i de consciència lingüística per revertir aquesta realitat perquè la llengua d’integració social preferent sigui la del país, perquè integrar socialment no sigui, per als catalanoparlants, discriminació lingüística.

Tal com passa ara.