Mans de plata

Els espais de cultura els situem sobretot, en ciutats, potser perquè pensem en equipaments culturals. Però enmig de l’art i la natura trobem projectes com la Fundació l’Olivar, un parc d’escultures a Ventalló on l’obra es fon amb el paisatge. O la Vinya dels Artistes, del Mas Blanch i Jové, que amplia any rere any aquest museu a cel obert. També juga amb natura i cultura la Fundació Castell del Remei, amb una programació de llenguatges artístics diversos i amb exposicions temporals que no deixen de sorprendre propis i estranys. Una de les que m’ha interessat perquè en desconeixia el protagonista, els protagonistes, ha estat la dedicada a Josep Antó Cardona, un home que va dedicar la seva vida a la màgia primer i al cinema després. Va ser un dels primers prestidigitadors.

Va néixer a Tortosa el 1891 i era conegut com Mr. Antó, i sembla que es va iniciar en el món de la màgia als quinze anys. Mister Antó no es va quedar només aquí, sinó que va triomfar en moltes gires per diferents països d’Europa i del nord d’Àfrica. I va crear escola, perquè va ser el primer mag que actuava descobrint l’avantbraç i durant les actuacions no parlava. Per què? Doncs per no distraure el públic. L’exposició explica que en dominava moltes, de disciplines de la prestidigitació: des de l’il·lusionisme i l’escapisme, als jocs de mans i la cartomàgia, i se’l coneixia amb el sobrenom de “Mans de plata” per la seva impecable execució en els jocs de cartes, alhora que excel·lia en el mentalisme i la hipnosi.

Però no s’acaba aquí aquest nostre protagonista, perquè amb Maria Fernández, que era la seva muller, de partenaire en els espectacles formaren Les Algériens: tota una parella artística. L’asma va retirar Mr. Antó dels escenaris i es va instal·lar a Lleida, des d’on es va dedicar a la indústria del cinema. Les Algériens eren els pares de la senyora Victòria Antó, que jo conec com la mare de Mireia Gonzàlez, que és, alhora, qui ens presenta la figura de l’avi conjuntament amb l’Associació de Mags i Il·lusionistes de Lleida. Revisen el passat i el presenten en una finca que ha estat enclavament estratègic al llarg de la història amb una casa-palau, el celler, el santuari, la colònia agrícola i un entorn d’arbredes i llacs. Ah, i un restaurant. I no pas per art de màgia!.