Més crítics que resignats

El 2022 haurà estat marcat per la sortida de Junts del Govern pocs mesos abans de l’inici de campanya per a les eleccions municipals. Una decisió presa per la militància, majoritàriament posicionada amb la direcció, amb el benentès que la meitat dels consellers no el volia pas deixar, l’executiu. De fet, si per a Junts la independència és la bandera, deia el conseller Giró que fora del govern la independència no és que sigui difícil, és que és impossible. La direcció del partit argumentava incompliments de l’acord signat amb ERC per justificar-se. Incompliments? I, doncs, com és que hi havia una meitat dels seus consellers que la defensava, l’acció de govern? A veure com ho justificaran tot això aquesta campanya. Al meu poble, estem expectants.

En un poble on necessitem revertir un estat d’ànim apagat i plantar cara a l’adversitat. Generar confiança serà, certament, la primera mesura que haurà d’aplicar el govern que en surti, del 28 de maig. Ens haurà de saber transmetre actituds més curioses que no pas espantades, i tots plegats haurem de voler-nos més confiats que no pas recelosos; però, sobretot, ens hem de voler més crítics que no pas resignats.

Ja serveix de ben poca cosa voler-se guanyar la confiança si no apliquem polítiques per guanyar crèdits individuals perquè a escala de poble venci la il·lusió de saber què en volem d’un poble amb empresa discreta i sense eixos de comunicació importants. Ara ja no valen les paraules buides, perquè davant d’una realitat tan desolada com la que ens toca de viure, necessitem confiances compartides, també per tal de protegir-nos davant l’adversitat que ens ve de fora. Un poble no excel·leix si el govern municipal no aplica polítiques per generar riquesa, perquè les economies familiars permetin de viure i no només de sobreviure; perquè les petites i les mitjanes empreses agafin novament embranzida, i perquè torni el comerç, que tant hem perdut, i que la restauració s’animi, i l’economia creixi.

Què ens fa atractius perquè hi vinguin els de fora? Ara és com si visquéssim amb la moral dels vençuts. I la sequera ens mata. Però tot això ja ve de molt lluny. Necessitem exigència i ambició. Per això cal que el nou govern ens obri un crèdit de confiança sense límits. Ara, aquest crèdit de confiança cal que sigui correspost.