Cohesionar voluntats

Dilluns, en ple the morning after, viscut amb sort o amb desgràcia segons el benefici o el perjudici que cadascú n’experimentava, la convocatòria d’eleccions a Corts Generals ens agafa amb un cert desencís, amb un indissimulable desencant i potser fins i tot amb l’escepticisme sobre el futur de Catalunya i de la seva relació amb Espanya, que ja no sobta ni a propis ni a estranys. Abstenció de l’independentisme deien les urnes diumenge: decebuts fins i tot aquells catalans sempre tan mesurats en les seves declaracions respecte a les relacions de Catalunya amb Espanya i per com ha acabat de tensat l’independentisme institucional. I és que si és bé cert que la Catalunya d’avui ja no té res a veure amb aquell país que es refeia a començament dels vuitanta; l’Espanya d’avui, tampoc. Però mentre Catalunya ha contribuït a la consolidació de la democràcia i a la modernització de l’Estat, i a fer d’Espanya un país a l’altura de l’Europa seductora, la contraprestació no ha estat de justícia equitativa. Mentre Catalunya ha participat en el fet que l’Estat incrementés la seva riquesa, el que n’hem rebut els catalans ha estat molt per sota de les nostres aportacions. Però no només. Les clavegueres de l’Estat s’activaven, amb la complicitat dels cossos de seguretat, per no deixar prosperar aquest nostre desig de llibertat quan davant de tant desgreuge Catalunya diu prou al tracte rebut i re-defineix el catalanisme cap a l’independentisme, amb el doble objectiu de dotar Catalunya dels ressorts d’estat i, alhora, aconseguir el màxim de progrés i de benestar per als catalans, cansats de com, cap a nosaltres, Espanya la política no ens la fa altrament, sinó a la contra. Per això ens cal, respecte a l’Estat, que des d’aquí l’eix nacional i l’eix social cohesionin tot de voluntats per fer front a l’adversari, que és el que cal tenir sempre clar en política: saber qui és l’adversari. ¿Com s’entén, si no, que l’independentisme no hagi estat capaç ni de mantenir unitat de Govern a Catalunya ni, com a grups parlamentaris, voler-se cohesionat a Madrid? S’acaba la legislatura dels indults als presos polítics catalans i als líders de les entitats independentistes. Una negociació del Govern de la Generalitat no gens menor.  No ens vulguem desmemoriats. Que encara ho tenim tot per fer.