Jo em quedo a Torregrossa

La implantació de grans supermercats a les capitals de comarca ens ha anat canviant els hàbits comercials dels qui som i vivim a tocar. I ens els ha canviat, els hàbits, perquè al costat d’aquests espais el petit comerç també hi ha crescut, i això fa que quan un va a comprar a la gran superfície, aprofita i també ho fa a la peixateria que hi té a prop, al forn o a la xarcuteria, per posar uns exemples, i ja ho agafa tot. D’aquesta manera de fer se’n ressent el comerç dels pobles del voltant. Això passa al Pla d’Urgell, que és la meva comarca. Mollerussa, hi fa de capital amb força. Però aquest Nadal, el comerç de Torregrossa, tot, ha llençat una campanya, de la qual he manllevat el títol d’aquest escrit, per sensibilitzar els veïns perquè tot allò que puguem comprar i fer al poble no ho comprem i no ho fem a fora. Quedem-nos a les perruqueries de casa, agafem les ponsèties a la nostra floristeria, i els llibres, que per Nadal fan de molt bon regalar, agafem-los al carrer Migdia. I anem a la Marga a buscar els abrics per als petits, i no tant, i tot allò altre que puguem comprar al poble, no ho agafem a fora. Si hem vist com han anat desapareixent forns i pastisseries, que havien aconseguit de fer-se un nom més enllà dels nostres verals, ens hem de preguntar el perquè. No fa pas tants anys, en un poble com el meu, a tocar de Lleida, i a dos passos de la capital de comarca, tothom, sense exigències, podia abastir-se sense haver de marxar a fora. Ara ja no. Aquest nostre no és un poblet petit, però avui, sense cotxe, es fa difícil de viure-hi si volem peix fresc i carn fresca, que no estigui envasada. Ens hem quedat sense carnisseries, tantes que n’hi havia, i sense peixateries. Doncs és això el que aquesta campanya comercial vol revertir. Que tornem a tenir un poble comercialment actiu i vital, amb cafeteries i algun restaurant, amb quiosc, amb producte d’alimentació fresc i de qualitat i que es mantinguin, sense haver de partir, el comerç i els serveis que tenim. Si ho fem, si tenim ambició de voler del nostre un poble on es pugui viure còmodament i que mantingui el nom que havia sabut donar-li l’escola amb mestratges de referència, a nivell nacional i internacional, com el dels Vigatà, creixerem. I ho farem per viure-hi amb satisfacció i orgull.