Delegacions a l’exterior

¿Qui la podria negar la importància de l’acció exterior de qualsevol govern entesa com una oportunitat al servei de la comunitat internacional i com una resposta als reptes globals? Les societats d’avui som tant de producció com de comunicació. I a nivell social passa semblantment que a nivell individual: oi que la condició física de la manca de reconeixement és la solitud? Per què? Perquè per existir, tant nivell col·lectiu igual com a nivell individual, necessitem el reconeixement dels altres. Hi ha una diferència important entre ésser, viure i existir. Ho feia notar Victor Hugo: els animals viuen, l’home existeix. I és que la pulsió de ser la compartim amb tota la matèria. La de viure, de pulsió, els humans la compartim només amb els éssers vius, mentre que la d’existir és una pulsió específicament humana. Les persones vivim cadascuna de nosaltres en la nostra pell, però no comencem a existir si no és en la mirada d’una altra. Si doncs com a poble no ens donem a conèixer, serem com l’home invisible, en la descripció clàssica de Ralph Ellison quan diu “enteneu-ho bé, soc invisible perquè la gent refusa de veure’m”. Per exportar el nostre teixit productiu i per fer conèixer el nostre talent creatiu necessitem tenir espais físics que ens identifiquin tant per als propis, que es puguin trobar en el lloc on hi hagi les delegacions catalanes, però, sobretot, per aquells molts que ens vulguin conèixer o que vulguin saber de Catalunya en tot el seu abast. ¿Que potser no és important per a aquells molts catalans que han de passar llargues temporades per formació o per feina fora del país sentir-se més acompanyats si hi saben una delegació? És de febles pensar que donada la situació econòmica que ens toca de viure potser no és el millor moment per anar obrint-ne, de delegacions a l’exterior. Sempre són importants. Imprescindibles. Les delegacions catalanes són aparadors vius. Catalunya, com qualsevol país, necessita fer-se present a nivell internacional, amb polítiques valentes, perquè nosaltres, com a poble, no hem de fer com si fóssim: hem de fer com el que som. I com que som, no hem de voler sortir a l’exterior sota l’aixopluc d’altri. Si sols ens valem, és sols, també, que ens hem de voler fer valer. Sempre, enguany i l’any que arriba. I, aquest, tinguem-lo bo!