La nit més màgica

La més esperada per petits i grans. Però no per això, tal i com diu Pere Quart en el seu poema Christmas, “amb el pretext dels Reis, degollarem tants innocents com calgui”. I a la seva Pregària de gener, fent crítica del sistema, escriu, adreçant-se als Mags, “sou els Tres, sou els Tres viatjants de comerç. El Ros, xampany i capons del Prat. El Negre, perles i abrics d’astracan. El Blanc, cotxes cromats i artefactes. Salveu la Cristiandat de l’Infern amb balanç magre”. I l’any 68 en el llibre Circumstàncies, quan al Jo del poeta li pregunten què vol, en una Tirallonga de monosíl·labs que reprodueixo en part, respon: “Doncs jo sols vull –ei, si pot ser–: un poc de fam i un xic de pa. Un poc de fred i un poc de foc. Un xic de son i un poc de llit. Un xic de set i un poc de vi i un poc de llet. I un poc de pau. I un poc de sol i un poc de sal i un poc de cel. Un xic de bé i un xic de mal.” Demà, quan els Mags arribaran m’agradaria de poder-hi trobar, en ells, un “xic de bé”, en el sentit que el blanc sigui blanc, que el ros sigui ros i que el negre sigui negre, sense que sigui notícia en el sentit periodístic del terme el fet que el negre és negre, perquè si n’és de debò t’adones com tot el seu entorn establert entre nosaltres participa de la festa amb naturalitat i es va fent seves les tradicions de la cultura que els acull. ¿I això és notícia, pot preguntar-se més d’un? Doncs sí, té prou rellevància perquè el simple fet de fer participar de la festa algú vingut de fora que s’ha fet veí i conciutadà nostre i que arrossega veïns altres a participar de costums i tradicions de la comunitat que els rep vol dir que les polítiques de diversitat i d’integració deixen endevinar resultats. I d’això és de què es tracta, més enllà de pintar o no pintar. I també deixen endevinar resultats en l’ús de la llengua, perquè és servint-se de la llengua catalana que s’adrecen als petits i als grans que els reben. Perquè les llengües són eines de comunicació. Però no només. Aquesta és una festa idònia sobretot en les comunitats veïnals petites per afavorir integració i complicitat. És qüestió de polítiques. Si això no passa i tornem a la pintura adduint raó de llengua, voldrà dir tenir poc respecte per la traducció. Són les accions i les actituds el que justifica les idees.