Fundació Castell del Remei

Goig sense alegria. Avui, que s’atorguen els Premis del Consell Social de la UdL, d’entre els de compromís empresarial amb la Universitat i amb el desenvolupament del territori, la Fundació Castell del Remei rep el de Reconeixement al lideratge social. És molt jove, aquesta Fundació. I neix amb la voluntat de Tomàs Cusiné i Mireia Gonzàlez, que n’és la presidenta, de vetllar pel patrimoni històric, natural i cultural del que ha estat aquesta colònia agrícola, referent pel que fa a les noves tecnologies del camp. Lligada al Canal d’Urgell, endinsar-se en què ha suposat per a les comarques de la plana de Lleida i per al país en general aquesta comunitat rural vol dir viure la transformació d’aquesta part del país i fins avui. Un avui que, com els Girona en el seu moment, tal com ens explica Lluïsa Pla en el llibre Els Girona, la gran burgesia catalana del segle XIX, fruit de la seva tesi doctoral, Tomàs Cusiné treballa perquè d’aquests sòls àrids que viuen elevades insolacions i forts contrastos tèrmics se n’obtinguin vins forts de caràcter i gran personalitat. Fou amb l’arribada de l’aigua que el terreny es prepara per a l’explotació agrícola i, a més a més de cereal, s’hi comença a plantar vinya de cep noble. De llavors i fins avui. Emmarcada en aquesta context, ara Vicenç Villatoro ens presenta Urgell. La febre d’aigua. Amb la Guerra, el Castell del Remei va viure una forta ensulsiada, que el darrer dels Girona sembla que va saber refer, i en aquest saber refer va recuperar l’Aplec, que la Fundació ha reprès cada segon diumenge d’octubre, amb tots els imprescindibles. Però no només. La Fundació Castell del Remei dinamitza aquest espai de tradició renovada amb àrees temàtiques sobre biodiversitat; ciència, amb un interès especial entorn el procés d’elaboració del vi; cultura, en tots els seus llenguatges i les moltes i diverses manifestacions en espais tancats i a cel obert, i amb cura especial pel patrimoni: terra, aigua i vi. Amb aquest trinomi, Jaume Mateu, qui més n’ha parlat, defineix què és i què significa per a la plana d’Urgell el Castell del Remei. I deia en començar que vivim goig sense alegria perquè el reconeixement a la Fundació es viu, alhora, amb satisfacció i dolor: amb dol d’en Jaume, que ens ha deixat. Tant que ho hauria brindat!