Radicalment europeu

Fill de jueus de llengua alemanya, nascut a París i emigrat als Estats Units deu anys més tard, on viu tota la seva etapa de formació i on comença a fer-hi carrera acadèmica, George Steiner hi manté una relació ambivalent, amb Amèrica. Quan torna exerceix càtedra a Ginebra i a Cambridge, ell, que es vol radicalment europeu. Per això l’any 2004 va pronunciar una conferència al Nexus Institut d’Amsterdam sobre la seva idea d’Europa marcada en cinc punts. Per a ell, Europa són els Cafès. Des del Pessoa a Lisboa fins als de Copenhaguen, per davant dels quals passava Kierkegaard. I és que si dibuixem el mapa dels Cafès tenim una de les referències essencials d’aquesta nostra Europa. I no puc evitar de remetre’m a la Poètica del Cafè, l’obra del professor Antoni Martí Monterde, que explica el Cafè com un espai de modernitat literària: el Cafè per a la cita i la conspiració, per al debat intel·lectual, l’àgora, l’espai on neixen i creixen filosofies i experiments formals. Les revolucions ideològiques. I les estètiques. La segona marca d’identitat és una geografia que es deixa caminar. Un paisatge civilitzat que es plega a les necessitats de l’home i les seves aptituds. Ben altrament de deserts com el Sàhara o de la jeroglífica selva amazònica, a Europa, el paisatge, lluny d’aïllar, atansa. El tercer tret d’identitat dels europeus és el de posar a carrers i places noms que perduren. Inconcebible, aquest nomenclàtor, a l’Amèrica dels carrers i avingudes de lletres i números. De noms d’arbres i plantes. I això? Doncs això explicaria el pòsit de la història que ens ha fet i que hem fet. Saber del passat per dissenyar futurs. La quarta credencial és la doble tradició hel·lenística i jueva, en el doble binomi de raó i de fe. Una doble tradició tant conflictiva com sincrètica. I la cinquena idea és una temença intuïda de ruïna i de final. Steiner té presents les dues Grans guerres, Auschwitz i el Gulag. En una conversa amb Nuccio Ordine, l’autor de La inutilitat de l’inútil, diu que l’han fet feliç dues coses: haver viscut en molts idiomes i la literatura comparada. I que la seva més gran victòria ha estat insistir en la idea que Europa continua essent una necessitat. És El llegat d’Europa d’Stefan Zweig, l’essència de la consciència compartida.