Nou govern i la llengua

Diuen que en l’acord entre Esquerra i PSC per a la investidura de Salvador Illa hi consta la creació d’una conselleria de Política Lingüística. Si fa falta vol dir que es reconeix la situació alarmant de la llengua: l’estat de regressió en què es troba el català respecte, sobretot, de l’espanyol. “Depèn de tu”, deia aquella primera campanya institucional per fer créixer l’ús social del català. Una campanya “que potser devia sentir-se en el deure de desplegar la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat davant la precarietat legislativa des de la qual s’intentava tirar endavant l’anomenada normalització del català”, diu Josep Murgades en un dels seus Escrits sobre llengua, en segell de Pagès Editors. Per què ho diu, això, el professor Murgades? Doncs perquè la Llei de normalització lingüística del 1983 “venia a exercir una doble funció de memento: davant els catalanòfons, pel fet que ja no serien reus de cap delicte si empraven llur llengua; davant els hispanòfons, pel fet que podrien continuar vivint tranquil·lament a Catalunya sense la menor necessitat d’integrar-s’hi lingüísticament”. Servir-se del català o aprendre’l era una cosa relegada a l’àmbit del més estricte voluntarisme. “Depèn de tu” “constituïa un crit patètic de l’administració autonòmica que manifestava la seva impotència a l’hora d’exercir com a govern i delegava en mans dels ciutadans allò que en principi no era sinó un atribut de l’autoritat competent”. Esgarrifa pensar, diu Murgades, què passaria si des de qualsevol administració s’emetés un tal eslògan a propòsit de qüestions com la sanitat o el transport. I és que s’ha dut a terme una política ignorant del conflicte de llengües en què viu el país i del procés de substitució lingüística secular –i a hores d’ara galopant– a què es veu més que mai abocada la catalana. Per això és que cal urgentment “una llei de normalització que permeti el capgirament de l’actual procés de substitució lingüística, que assumeixi, en definitiva, el fet que normalitzar el català significa inevitablement desnormalitzar l’espanyol. I que ho compleixi i ho faci complir. Altrament, no hi ha més futur que el de la hispanització pura i simple a un termini més o menys llarg o curt”. Cal una política operativa i eficaç i prou de wishful thinking.