Joan Miró al Castell del Remei

Ara fa gairebé un any, en aquest mateix espai parlava d’Obiols al Castell del Remei, la colònia agrícola que ha estat empresa referent pel que fa a les noves tecnologies del camp. Lligada al Canal d’Urgell, endinsar-se en què ha suposat per a les comarques de la plana de Lleida i per al país en general aquesta comunitat rural vol dir viure la transformació d’aquesta part del país del XIX i fins avui. Un avui que, com els Girona en el seu moment, Tomàs Cusiné treballa perquè d’aquests sòls àrids que viuen elevades insolacions i forts contrastos tèrmics se n’obtinguin vins forts de caràcter i de gran personalitat, com la gent de la terra. Fou, doncs, amb l’arribada de l’aigua que en el terreny que es prepara per al cereal, s’hi comença a plantar vinya de cep noble. De llavors i fins avui. Amb la Guerra, el Castell va viure una forta ensulsiada, que el darrer dels Girona va saber refer, i en aquell seu saber refer va recuperar l’Aplec de la Mare de Déu del Remei, cada segon diumenge d’octubre, que és quan la colònia, amb les famílies que hi vivien, celebrava la Festa Major. Avui, el Castell del Remei es dinamitza a través d’una Fundació homònima, de titularitat privada, que presideix Mireia Gonzàlez Antó i que també la programa, la Festa Major, que s’atansa!, amb tots els imprescindibles: ofici, pregó, vermut, cobla, sardanes, dinar monstruós, tallers infantils, música i ballaruga, exposicions, concerts i cop de vent final. Abans, però, i com a Fundació amb propostes culturals que se sumen a les institucionals de tot el país, fins aquest darrer dilluns de setembre, encara hi podem veure la col·lecció de J. L. Escuer sobre poesia i obra gràfica de Joan Miró: dibuixos, litografies, gravats o xilografies de Miró lligades a poetes com JV Foix, Santos Torroella, Brossa, Alberti, Takiguchi o Paul Éluard, entre altres. Aquest cap de setmana, des del mes de juny, és el darrer per poder descobrir, per primera vegada en aquests nostres verals, la passió de Joan Miró per un llenguatge altre que no el de plàstica: el poètic. Ell que diu: “No faig cap distinció entre pintura i poesia”. Amb sol de tardor, al cor de la plana urgellenca, en plena natura i amb el banc d’en Vallverdú que en celebra el centenari, Joan Miró, com a preludi de la Festa Major, ens espera. Brindem-lo!