Els gossos i el viure
El dia 23 d’octubre, la periodista de Catalunya Ràdio Berta Torrades publicava a Nació un article intitulat Més gossos que sentit comú i aportava dades oficials segons les quals a Catalunya hi ha 1.254.211 gossos i 1.139.260 menors de 14 anys, és a dir, que amb els índexs de natalitat en mínims històrics, aquí ja hi viuen més gossos que infants i joves. Però reporto la informació per destacar que “amb els milers de gossos al carrer sense tenir els espais adequats ni unes regles mínimes de convivència que veritablement es complissin” la situació comença a ser insostenible: un despropòsit. Ella parla de Barcelona, però el que diu, si canviem Barcelona per Torregrossa, es manté igualment. Mentre aquestes mínimes regles de convivència no arriben, quan sortim de casa “hem d’anar amb el nas tapat mentre esquivem el camp de caques i pixums en què s’han convertit els carrers de la ciutat”, en el seu cas, i del poble, en el meu. Sembla mentida –diu Torrades– que els ajuntaments dels diferents municipis del país i en especial els de les grans ciutats com Barcelona no aconsegueixin acabar amb l’incivisme dels veïns que no netegen els excrements de les seves mascotes. “Perquè sí, tinc clar que la culpa de tot la tenen els amos dels gossos, però que també alguna cosa hauran de fer les administracions més enllà d’amenaçar amb sancions, que s’ha vist que no funcionen”. Jo, la vigília de Tots Sants em vaig prometre que seria l’última vegada que netejaria el festival que em va deixar un gos, amb el terra ben xop per la pluja i amb la connivència del seu amo, davant la porta de casa. I dic amb la connivència de l’amo perquè em van avisar uns veïns que ho van veure rere els vidres de la finestra de casa seva. I a més a més, avui, amb els mòbils, fan vídeo i foto i quan t’ho envien veus com l’amo es mira el gos mentre defeca, i com, en acabar, com que l’amo no veu ningú, li sembla que ningú no el veu, a ell, com deixa la merda del seu gos a la porta de casa d’un altre. Doncs sí, a aquest, aquesta vegada, el van caçar. “En aquests casos, el que s’ha de fer, em va dir al vespre un alcalde de molts anys, és avisar l’ajuntament perquè els serveis municipals ho vinguin a netejar abans no s’emmerdi més. I denunciar”. Quina llàstima! Tan bé que viuríem sense molestar ningú.
