A les portes de Nadal

S’acaba l’escola. Torna Nadal, perenne, que vol dir casa i recolliment amb els nostres, els d’aquí i els d’allà. I enyorar els que enguany no podran venir, i que trobarem tant a faltar. I el pessebre i taules ben parades amb dinars copiosos i sobretaules de conversa llarga i reposada. I el tió que caga. I l’escalf. I trencar la rutina feta d’obligacions a cops d’horari i permetre’ns, aquests dies, luxes paradoxals com el diari de l’esmorzar, llegit reposadament: un gran plaer minúscul. “Estar en comunió amb el món en la pau més perfecta, en l’aroma del cafè” escriu Delerm. Al diari hi ha guerres, corruptela, mesquinesa i falsos aduladors, però també hi ha governants de primera, escriptors de debò i notícies que, també feliçment, ens sorprenen. En paper, el movem com volem, i comencem llegint avui Vidal Vidal mentre traiem el pa de la torradora i el decorarem. I mentre anem fent glopades al cafè, llegim perquès de Govern i accions d’oposició fetes de contrastos i ràbies, massa vegades insatisfetes i sovint mal dissimulades. Amb gust de casa, el diari, per ell mateix, és assossegador. També en digital. Reposats, relativitzem la catàstrofe, perquè sempre és més tranquil·litzador posar-hi distància. La taula és gran, però l’ample de pàgina, en girar full, toca plat i tassa, i, de la informació –el present fals perquè la notícia és sempre d’ahir–, anem a l’opinió, a llegir aquells que ens ajuden a formar-nos-la. No hi passa res, al diari de l’esmorzar. O potser sí: entre el Despertador i l’opinió llegim la semblança de Jordi Carbonell que en el seu espai Memòria Nacional escriu Josep-Lluís Carod-Rovira, referent de l’independentisme als Països Catalans, i a les portes de rebre la Creu de Sant Jordi pel seu doble vessant, com el Dr. Carbonell, polític i intel·lectual. I llavors el dia sí que no té cap pressa per començar. Perquè llegir el diari de manera reposada vol dir entrar en la notícia i fixar-te no només en què diu sinó també en com ho diu. El diari, que respon a la lectura per informació, ens ajuda a llegir bé; a pensar bé, quan en fem lectura crítica; i a escriure bé, quan el que hi llegim està ben escrit. El diari és el primer contacte amb el món, perquè vivim la realitat a partir del que és notícia en el sentit periodístic del terme. Bon Nadal!