Diumenge passen els Reis

Si he de triar una data del calendari, la nit de Reis, perquè és la que vivim amb la il·lusió més compartida. Però diu Pere Quart a Christmas que “amb el pretext dels Reis, degollarem tants innocents com calgui”. I a la seva Pregària de gener, fent crítica del sistema, el Joan Oliver poeta, adreçant-se als Reis, escriu: “sou els Tres, sou els Tres viatjants de comerç. El Ros, xampany i capons del Prat. El Negre, perles i abrics d’astracan. El Blanc, cotxes cromats i artefactes. Salveu la Cristiandat de l’Infern amb balanç magre”. I quan a Circumstàncies pregunten al Jo què vol, en una Tirallonga de monosíl·labs que reprodueixo en part, respon: “Doncs jo sols vull –ei, si pot ser–: un poc de fam i un xic de pa. Un poc de fred i un poc de foc. Un xic de son i un poc de llit. Un xic de set i un poc de vi i un poc de llet. I un poc de pau. I un poc de sol i un poc de sal i un poc de cel. Un xic de bé i un xic de mal.” I quan diumenge els Reis arribaran a Torregrossa, tot el poble veurà i viurà un “xic de bé”, i, rebuts per l’alcaldessa, s’adreçaran als petits i als grans que haurem anat a esperar-los no en la seva llengua, sinó en la del meu poble. I ho faran amb tota naturalitat. Perquè les llengües, abans que res, són eines de comunicació, certament, però si els Reis no s’adrecessin als torregrossins en català, i ho fessin en la seva llengua, no hi hauria comunicació possible. No ens entendríem pas. Si diu que venen de l’Orient! Si els Reis no ens expliquen en català el molt que els costa cada any d’arribar de Margalef a Torregrossa, amb boira o sense, no els sabríem agrair mai prou tant d’esforç per poder correspondre el que els demanem a les cartes. I com els Reis, hauria de fer, semblantment, tothom que arriba i que s’estableix entre nosaltres: servir-se de la llengua de la comunitat que t’acull. Si això no passa, no és pas per raó dels qui arriben, sinó dels autòctons, dels qui els acollim, tan donats a la defecció lingüística a la primera de canvi. Quan acabats els parlaments de rebuda, Melcior, Gaspar i Baltasar passen casa per casa i ens porten els regals, la generositat és immensa i les mirades, a l’hora de donar i rebre, còmplices de satisfacció. Una altra imatge per guardar-ne record. Perquè no hi ha cap nit de Reis com la del meu poble!