Sant Jordi s’acosta
En el llibre-catàleg que acompanyava l’exposició dels trenta anys de l’editorial Quaderns Crema, l’editor Vallcorba hi escriu que poques vegades la lectura ha estat més amenaçada que avui. Corria l’any 2009. Els lectors som, també, pels llibres que hem llegit. Després de Gutenberg, i amb Aldo Manuzio, la transmissió del coneixement es materialitza a través d’aquest objecte tangible que es deixa tocar tan bé, que és el llibre. És gustosa una tapa dura, una guarda elegant, la tipografia adequada i un paper amb un pH neutre perquè el deixi viure segles llargs. Un llibre ha d’agradar tant pel contingut com per la forma. Deia Jaume Vallcorba, i proves en dona el seu catàleg editorial, que no havia sabut entendre mai, en qüestió de llibres, la separació entre cos i ànima. I l’editor Gustau Gili ens feia notar que un mateix llibre no diu el mateix en una bona edició que en una de poc curada. Soc del llibre en suport paper. M’agrada d’agafar-ne un de lectura reculada i llegir les marques de marge. A llapis. I tot i que el món del llibre avui no passa pel seu moment més brillant, els llibres continuen tenint una presència important en el món de la cultura, i fins i tot en el món estrictament econòmic, en el de la indústria editorial. Llegir són Moments d’inadvertida felicitat, i és que cal que ens hi obliguem, perquè és llegint que guanyem en competència oral i escrita. I ens cal, amb urgència, millorar la qualitat de l’ús oral i escrit, perquè d’una majoria d’aquells que en fan ús públic, de la llengua, la seva competència sovint és llastimosa. Ja fa uns quants anys, Joan Badia en un escrit intitulat Ensenyar a expressar-se deia “necessitem bons autors que ens serveixin de models: autors literaris, però també periodistes i locutors (i polítics!), que tinguin un bon coneixement de la llengua”. Entre altres, els qui la Secció Filològica de l’IEC, l’Acadèmia, qualifica de “col·lectius professionals co-responsables, de la llengua”. Perquè sense competència lingüística, aquests co-responsables no es fan llegir ni escoltar. Avui, i cada dia, cal viure un dels Moments d’inadvertida felicitat com aquest que reporta Francesco Piccolo: “Les grans llibreries, perquè pots voltar, tocar, fullejar, sense que ningú et vulgui aconsellar.” Llibres, per com ens acompanyen!
