La paraula en l’era digital
La quarantena edició del Premi d’Assaig Josep Vallverdú va coincidir amb el centenari de l’escriptor que hi dona nom i que tenia per lema, l’Any Vallverdú, ens salvem pels mots. I encara n’hi va haver una altra, de coincidència, i és que l’obra guanyadora té el llenguatge, la llengua i la comunicació com a protagonistes. Si és cert que l’assaig és el gènere de la literatura de les idees, làbil i elàstic, que reflexiona i fa una aportació al tema de què tracta sabent-hi trobar temps, tempo, ritme i to, la filòloga i professora Helena Guasch, que estudia i investiga sobre la influència de l’ús de les noves tecnologies entre els més joves, s’hi va presentar amb un assaig en tota regla, i va guanyar amb [In]comunicats, un títol amb un subtítol del tot explicatiu: ‘La [re]evolució de la paraula en l’era digital’. En una arquitectura capitular que ens diu que som éssers biològics que vivim en entorns tecnològics i que pensem en digital, el relat tracta el llenguatge i la comunicació des dels inicis i fins avui, i aquest avui vol dir el món digital en un món global. I aquest món digital i la globalitat no són realitats intrínsecament perverses o nocives pel que fa a la llengua i a la comunicació: són i prou, diu un editorial de la revista Els Marges, que han arribat per quedar-se i no s’hi val a blasmar-ne ni a doldre-se’n. El que sí que cal –i això és el que tracta aquest assaig– és explotar-les i reconduir-les cap a la pròpia causa, conscients de les dificultats ingents a vèncer. El llibre repassa, en un traç gruixut molt ben definit, com evolucionem com a espècie en aquesta habilitat que és el llenguatge i que ens acompanya en totes les etapes de la història. Però el món d’avui perverteix el ritme de creixement vital dels infants i joves amb una interacció excessiva de les pantalles, i el perverteix tot just perquè el nen continua essent –essencialment– un ésser biològic que necessita temps per fer-se gran; alhora que van perdent les paraules, en el sentit que cada vegada ens trobem que hi ha més analfabets escolaritzats, ens diu l’autora. La realitat visual arracona la llengua. Ens cal trobar, doncs, l’equilibri de viure amb la tecnologia digital sense deixar de perdre la comunicació, la competència lingüística. I la gran pregunta: quin model de societat construïm?
