Protegim la col·lecció del Museu de Lleida

El Museu de Lleida ha celebrat aquest dijous el seu desè aniversari. La jornada va coincidir amb una resolució de l’Audiència d’Osca que ratifica l’ordre de trasllat a l’Aragó de les 44 obres originàries del Monestir de Sixena, comprades per la Generalitat i dipositades al Museu de Lleida.

De manera immediata, des del Consorci del Museu vàrem anunciar la presentació d’un recurs de cassació i la voluntat de recórrer també al Tribunal Suprem, si cal, per defensar la legítima i legal propietat de les peces d’art.

La via judicial és, per tant, oberta. Per aquesta raó, no considero adient que es pretengui el trasllat provisional de les obres de Sixena a Aragó sense que hi hagi una sentència ferma. El criteri que ha d’imperar és el de la prudència i la mesura i així li he demanat personalment al ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, en les cartes que li he tramès els darrers dies.

També aquests dies hem tornat a sentir parlar de l’art de la Franja, un tema totalment independent de l’art de Sixena propietat o en dipòsit al Museu de Lleida d’acord amb la història del nostre Bisbat i emparat en documents que proven la titularitat de Lleida sobre les obres.

Ordenar ara un trasllat dels béns, moviment que podria ser reversible, no té cap sentit i afegiria una tensió innecessària a un problema ja de per si complex. Crec que la importància cultural i històrica de l’Art de Sixena, que el Museu de Lleida ha protegit, difós i restaurat, mereix la màxima consideració i respecte per part de tots.

Les institucions que formem part del Consorci tenim el dret i el deure de protegir la integritat d’una col·lecció que Lleida ha construït al llarg de 125 anys d’història, des de la creació del Museu Diocesà, impulsat pel Bisbe Messeguer. El catàleg del Museu de Lleida té l’empara, a més, de la Llei del Patrimoni Cultural Català.

Fa anys, la consellera de Cultura Caterina Mieras va estar a punt d’assolir una solució basada en el diàleg que, a l’últim moment, no va ser possible. Ara no hem de renunciar a trobar punts de col·laboració i de gaudi de les obres en els dos territoris, reconeixent, però, la propietat de Lleida sobre l’Art de la Franja i la propietat de Catalunya sobre l’Art de Sixena.

L’art i, encara més, l’art sacre, sempre han d’unir i mai generar tensions ni conflictes. Però Lleida sempre mantindrà que s’han de reconèixer els seus drets de propietat o bé de dipòsit que confirmen documents i la mateixa història del Museu Diocesà a la qual dóna continuïtat el Museu de Lleida. Serà moment llavors d’impulsar la col·laboració entre els museus de la província d’Osca i de Lleida, seguint la línia d’agermanament que sempre hem tingut les persones d’ambdós territoris.

Lleida posarà l’accent l’any que ve en la contribució artística i patrimonial del Museu Diocesà, ja que el 125è aniversari de la seva creació és una de les efemèrides culturals que declararà l’Ajuntament de Lleida. Serà un bon moment per subratllar el rigor, la responsabilitat i la dedicació amb què es va crear una col·lecció forjada des de l’estima a l’Art i des dels valors cristians que aquest art tramet i que ara tothom pot gaudir en un equipament museístic exemplar, com és el Museu de Lleida.