Tots som Ciutat Educadora

Lleida ha tancat amb èxit la seva etapa al capdavant de la Xarxa Estatal de Ciutats Educadores. La Llotja ha acollit, dijous i divendres, la cimera d’aquesta entitat en una trobada que ha reunit més de 250 participants d’uns 80 municipis d’arreu de l’Estat. En els darrers dos anys, Lleida ha coordinat la Xarxa i ha dirigit el debat sobre la Ciutat i el seu vincle indefugible amb un dels drets fonamentals de la persona, l’Educació.

El concepte de Ciutat Educadora va ser creat a Barcelona, impulsat pel llavors alcalde Pasqual Maragall i per la prestigiosa pedagoga Marta Mata, que fou regidora d’Educació. En aquesta capital es va firmar el 1990 la Carta de Ciutats Educadores, coneguda com la Declaració de Barcelona, en què Lleida va ser present, i es va llançar al món la idea que la ciutat educa i és marc i agent educador.

Si les ciutats les fem les persones, tots som ciutat educadora. Cadascun de nosaltres, des de la feina, en el temps d’oci, des de l’activisme social o cultural, des del voluntariat, en l’exercici diari que tots fem de la nostra condició de ciutadà o ciutadana, som una unitat indispensable de la Ciutat Educadora.

El concepte de Ciutat Educadora ha guiat molt clarament el desenvolupament de Lleida en les darreres dècades; un període en què s’han creat òrgans de participació ciutadana i espais de presa de decisió per als infants i els adolescents i on s’ha donat un protagonisme especial als programes educatius municipals adreçats a l’etapa escolar però també al conjunt de la ciutadania. Així mateix, l’evolució física de la ciutat –i el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal n’és un exemple– s’ha guiat i es guia per la superació de barreres urbanes, tant materials com culturals, per harmonitzar barris i per fer de l’espai públic i dels equipaments col·lectius punts de trobada, de civisme, d’intercanvi d’idees, de convivència i d’igualtat. Són les aules de la ciutat educadora.

De la trobada de Ciutats Educadores, ens quedem amb aprenentatges com els que ens va aportar Joan Clos, exalcalde de Barcelona i fins fa molt poc director d’ONU Habitat. Les ciutats mitjanes com Lleida són un espai idoni on aplicar polítiques de gestió per afrontar, des de l’àmbit local i mitjançant l’educació, grans reptes com la integració i la globalització. I ens quedem, també, amb missatges inspiradors, com els que ens deixaven l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena (“les ciutats han de ser l’escenari d’una educació constant, especialment, per als nens”) i l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, que va proposar fes estudis sobre l’impacte educatiu de les actuacions municipals.

Els valors es transmeten a través de l’exemple i la ciutat ha de ser un exemple permanent per formar, informar i fer pedagogia en tots els àmbits. Un dels més importants és el de la cultura i la sensibilitat artística. Dijous passat lliuràvem el Premi Internacional Ciutat de Lleida a la Fira de Titelles, un esdeveniment de projecció mundial i que és una peça clau d’aquest concepte de Ciutat Educadora, que alimenta la nostra sensibilitat artística i, en conseqüència, la nostra sensibilitat cívica.