Carreteres segures i per al progrés

Tenir unes carreteres de qualitat és un factor clau per a qualsevol ciutat que aspiri a progressar. Lleida vol seguir reforçant el seu lideratge com a capital de la Catalunya interior i, per fer-ho, és imprescindible que les vies que la connecten superin mancances pendents de resoldre des de fa dècades. Ho requereix el desenvolupament socioeconòmic del nostre territori, però aquest salt és necessari, molt especialment, per garantir la seguretat dels conductors i conductores.

El cas més urgent és el de la Nacional-240 entre Lleida i Tarragona on, a la zona de les Borges, es produeixen reiterats accidents mortals que una millor carretera evitaria. En la reunió que aquesta setmana he mantingut amb l’alcalde de la capital de les Garrigues, Enric Mir, hem tractat sobre la previsió que fa pocs dies em va traslladar personalment el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, d’invertir 56 milions d’euros en el desdoblament d’aquesta via. Els alcaldes de Lleida i de les Borges farem un seguiment d’aquest projecte perquè es porti a terme amb la màxima celeritat.

A banda de la necessitat urgent d’una major seguretat viària, l’accés per carretera a Tarragona és rellevant per a les comunicacions de Lleida perquè en aquesta ciutat es troba el nostre port marítim natural, que dóna sortida a un volum important de les exportacions lleidatanes. Així mateix, l’àrea de Lleida té una alta potencialitat com a hinterland (zona d’influència interior) dels ports tant de Tarragona com de Barcelona, per la seva bona disponibilitat de sòl logístic amb una ubicació accessible i un preu de lloguer competitiu, 2,1 euros per metre quadrat al mes, el cost més baix de totes les àrees logístiques europees del Corredor Mediterrani. Però per treure partit d’aquest potencial, cal resoldre la comunicació entre Lleida i Tarragona amb un traçat d’autovia.

En el mateix sentit, la nostra ciutat reclama la realització de l’Autovia A-14 que la comunica amb la Val d’Aran i França, un recorregut que ara es cobreix en la seva major part amb una carretera de doble sentit, l’N-230. Cal realitzar els trams que encara hi ha pendents, especialment el de Sopeira, a la boca sud del túnel de Vielha i, una vegada a la Val d’Aran, cal escoltar el Govern i els ajuntaments aranesos per determinar l’opció de menor impacte.

Els desdoblaments de l’Eix de l’Ebre (entre Amposta i Lleida), de la C-13 (que ens comunica amb Balaguer i enllaça amb el Pallars Sobirà) i de la A-2 entre Fraga i Saragossa són també importants per dotar Lleida i la seva província d’una xarxa de carreteres que sigui plenament del segle XXI i que generi els mínims riscos al volant.

Aquest salt qualitatiu de les comunicacions viàries i de la seva seguretat s’ha d’assolir en coherència amb la tasca que la ciutat de Lleida ha fet els darrers anys en aquest camp. A més de crear-se nous eixos viaris de vertebració de barris, s’ha fet una aposta clara per una mobilitat segura que ha permès encadenar dos anys seguits sense accidents mortals al terme municipal de Lleida. Tot i això, davant els darrers increments del nombre d’accidents registrats, la Paeria ha decidit que els radars de control de velocitat –un dels principals instruments que ens han permès reduir els sinistres amb morts i la seva lesivitat– sancionaran quan els conductors superin els 60 km/h, en lloc dels 65, com fins ara.

Lleida està, també, donant forma al seu principal epicentre de comunicacions, l’Estació de Lleida-Pirineus, que a mitjà termini s’ha de reforçar amb la nova terminal d’Autobusos que ha de construir la Generalitat. Al bell mig de la ciutat tindrem un important node de transports multimodal –ferrocarril i autobusos– però que també necessita la millora integral de la xarxa de carreteres per treure partit de tot el potencial de progrés socioeconòmic i de lideratge de Lleida que la seva condició de nus de comunicacions ofereix.