Un POUM d'estabilitat i progrés per a Lleida

Lleida viurà aquest mes un dels debats més decisoris i, a la vegada, il·lusionants que definiran el futur de la ciutat. El govern de la Paeria porta a aprovació del Ple el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), el document que fixa les línies mestres de l’evolució urbana de Lleida fins a l’any 2030.

En un moment d’incerteses polítiques a escala de país, l’Ajuntament aporta a Lleida un important instrument d’estabilitat. El POUM ordena el creixement de la ciutat d’acord amb els principis d’una capital moderna, sostenible i que vol procurar benestar i progrés col·lectiu. El document final –al qual encara es podran presentar al·legacions després de l’aprovació inicial– és fruit de més de cinc anys de treball intens per part de l’equip tècnic redactor i s’hi han incorporat una trentena d’aportacions trameses per la ciutadania o plantejades en les prop de 30 presentacions i debats públics realitzats. La transparència, la participació, un rigor tècnic i polític absolut i la màxima voluntat de consens han marcat tot el procés d’elaboració del projecte.

El nou POUM aposta per un model de capital compacta i verda que afavoreix l’activitat econòmica, la qualitat de vida sostenible així com la protecció del patrimoni cultural i natural. Es planteja una evolució de la ciutat sense expandir els límits de l’àrea edificada –l’Horta, per tant, es deixa intacta– i s’estableix que l’obra nova s’ha de construir en els solars que resten per desenvolupar a dins d’aquest nucli urbà. Lleida creixerà de manera compacta i omplint els buits actuals, per tant, relligant millor la ciutat. Les zones d’expansió de la perifèria ja aprovades es congelen i només s’hi permetrà construir a aquells promotors que, com a contrapartida, inverteixin en el Centre Històric, que segueix marcada com a àrea d’impuls prioritari, juntament amb la Mariola i els nuclis antics dels barris.

El verd és el color que predomina en el nou POUM. Verd a l’Horta, que queda especialment protegida ambientalment però, en cap cas, estancada. Ben al contrari, el seu progrés és una de les grans prioritats del nou Pla. Es mirarà d’assolir-lo amb una nova regulació urbanística més flexible per fomentar una major competitivitat del sector primari, clau en el nostre territori. Així, es permetrà construir en major o menor mesura no en funció de les dimensions de la parcel·la sinó de forma dinàmica, tenint en compte les necessitats de les explotacions agràries. També domina el verd en la gran anella que es traça en el perímetre urbà de Lleida i que brinda a la ciutat un circuit privilegiat per passejar o anar en bicicleta, unint els principals espais naturals que ens envolten. I verd a tots els barris de Lleida, amb la xarxa de boscos urbans i en els 112 patis verds que es generaran en illes interiors d’habitatges de l’eixample de la ciutat. Lleida preveu arribar a 4.500.000 metres quadrats de zones verdes, 25 m

2

per habitant davant dels 19,97 que en tenim ara, índexs molt per sobre dels 10 m

que l’Organització Mundial de la Salut assenyala per a les ciutats mitjanes.

El POUM fixa espais perquè Lleida es desenvolupi a escala comercial i prioritza el Pla de l’Estació així com noves àrees de creixement industrial, especialment Torre Blanca i l’ampliació del Polígon del Segre. Aposta per potenciar les comunicacions, tant en l’àmbit territorial amb noves carreteres d’accés a l’A-14 pel Camí de Montcada i a la variant nord pel Camí de la Mariola, com el transport públic urbà, on es preveuen baixadors ferroviaris que aprofitin les actuals vies per a un futur tren urbà.

El nou planejament de Lleida destaca per la priorització pels elements que defineixen la identitat de la ciutat: el Turó de la Seu, el riu Segre, l’Horta i el Parc de les Basses, així com pels béns patrimonials, que passen de 150 a 506 elements catalogats i protegits. El respecte i la valoració del patrimoni arquitectònic, artístic i històric és un altre dels grans principis inspiradors d’aquest POUM que vol mantenir el nivell de projecció i desenvolupament que la ciutat ha experimentat els darrers temps per tal d’activar el progrés i el benestar col·lectiu.