Govern, diàleg i convivència

Catalunya entra en una nova etapa amb la investidura del president de la Generalitat, Quim Torra, que ha d’anar seguida del nomenament dels consellers de Govern. Aquest inici de legislatura, marcat pel moment de gran complexitat política que vivim, ha de representar en primera instància la recuperació de la nostra màxima institució, la Generalitat, i l’inici immediat del treball del nou Govern –que ha de ser exercit en plenitud i sense subrogacions– centrat en les necessitats reals i urgents de les persones, de les famílies i de les empreses catalanes.

El conjunt del país té al davant un repte d’altura que s’ha d’abordar des de la política i les institucions –a Catalunya i a Espanya– però també a peu de carrer, des de la ciutadania. Hem de ser capaços d’actuar amb un esperit general de pla de xoc contra les esquerdes en la convivència que s’han generat els darrers mesos. Cal reconduir la situació que ens ha portat fins aquí, restablir ponts i construir un horitzó positiu per a Catalunya que il·lusioni al màxim nombre possible de catalans i catalanes, mantenint aspiracions i ideals defensant-los dins de la legalitat i acceptant els consensos que seran necessaris. No avançarem si alguna o les dues visions majoritàries d’aquest greu conflicte polític, que divideix el país per la meitat, pretenen una victòria absoluta sobre l’altra part. I sí que avançarem amb generositat màxima, comprensió i el diàleg polític obert i sincer que molts no hem deixat de reivindicar durant mesos.

L’economia catalana ha resistit, fins ara, l’embat de la tensió política i social però molt possiblement ha fet frenar la seva millora. El que és segur és que no pot perllongar-se molt més temps aquesta situació d’incertesa i gravetat que amenaça el progrés de Catalunya i, per tant, el de les seves ciutats i pobles. Després de sis mesos i mig sense govern de la Generalitat, el país necessita recuperar com abans el seu poder executiu i que aquest actuï per refermar els lideratges i la posició que Catalunya ha de defensar en molts àmbits.

El govern de l’Ajuntament de Lleida contempla la nova legislatura de la Generalitat amb el mateix esperit que ha mantingut al llarg de la seva història, interlocució oberta i total cooperació institucional en el marc de les lleis de les quals els catalans i les catalanes ens hem dotat en democràcia i ens podem seguir dotant.

La col·laboració entre la Paeria i la Generalitat ha estat fructífera al llarg de les darreres dècades i ens ha deixat importants llegats per a la ciutat, com la col·laboració en la recuperació del Centre Històric i els Plans de Barris dels governs de Pasqual Maragall i José Montilla o el suport que el govern d’Artur Mas va donar a la candidatura del Turó de la Seu Vella, per esdevenir aviat Patrimoni Mundial de la UNESCO, o el suport als temes de la nostra Universitat i la recerca, entre altres qüestions.

En la carta que vaig trametre dijous al president Torra, li remarco la necessitat de posar fil a l’agulla en els projectes i serveis de la ciutat en què participa la Generalitat i l’emplaço a tractar-los en persona en el moment que visiti Lleida; iniciatives com el desenvolupament del Pla de l’Estació amb la construcció de la nova Estació d’Autobusos, la recuperació de les subvencions de la Generalitat per a les Escoles Bressol, nous plans de barris i adreçats, també, als polígons industrials amb major antiguitat o la reivindicació de més dotacions de Mossos d’Esquadra per a Lleida, que se sumen a les polítiques socials, d’ocupació o industrials que són de necessitat a escala de ciutat i de país.

Lleida encara aquest nou període del Govern de la Generalitat amb lleialtat institucional, amb voluntat de cooperació i de sumar esforços per reconduir la situació actual però, també, esperant tota la responsabilitat, el seny, el màxim respecte a les lleis i a la diversitat del país i el sentit d’alta política que, ara més que mai, requereix Catalunya.