L'estat de la ciutat

El Ple de l’Ajuntament de Lleida sobre l’estat de la ciutat ha posat a debat el darrer any de gestió municipal. Per part del govern, ha estat un curs de treball intens, on hem continuat centrats en la raó de ser de la gestió municipal: servir la ciutadania, potenciar els serveis públics municipals i, ara sobretot, protegir els més febles en un temps de recuperació de la crisi encara teòrica. A la vegada, la Paeria ha vetllat per impulsar projectes i iniciatives que injectin activitat econòmica, ocupació i progrés a Lleida.

L’estabilitat del govern municipal ha permès aprovar un document estratègic per al futur de la ciutat, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Amb el POUM, realitzat amb un ampli procés de participació ciutadana, Lleida creixerà de manera harmònica i cohesionada, sense expandir els límits urbans, omplint els buits que queden a l’interior de la ciutat i preservant l’Horta. El Pla protegeix el dret a l’habitatge i pinta una Lleida de color verd, amb els boscos urbans o l’anella verda que encerclarà la ciutat. Així mateix, multiplica per tres els béns patrimonials protegits, monumentals i naturals, es tripliquen fins a arribar als 483 elements. L’encapçala la Seu Vella que, a l’octubre, presentarà el renovat dossier de la candidatura a Patrimoni Mundial de la UNESCO al Consell de Patrimoni del Ministeri de Cultura.

En paral·lel al POUM, ha estat un any intens d’obres –la reforma de l’antiga N-II i de l’avinguda de l’Exèrcit, l’ampliació de la xarxa de carril bici, la reurbanització del barri de Noguerola, el bosc urbà de Balàfia, entre moltes altres–. El pròxim 5 de juliol s’inaugurarà la recuperació del Call Jueu al Centre Històric i en el segon semestre d’enguany s’iniciarà la reforma de les places de l’Auditori i de la Panera. També començaran a curt termini la reforma del carrer Príncep de Viana i la primera fase de la rehabilitació de les Basses. El Centre Històric i la Mariola es mantenen com a barris d’acció prioritària i seguim apostant per la rehabilitació de les parts antigues del conjunt dels barris de la ciutat així com per un altre deute pendent de Lleida, la seva industrialització que també impulsa el POUM.

Un urbanisme amb bona planificació i de qualitat genera progrés i, també, facilita una mobilitat més segura. A Lleida fa tres anys que no hi ha accidents de trànsit mortals a la qual cosa també han contribuït les campanyes divulgatives de Seguretat Viària que realitza la Guàrdia Urbana així com l’entrada en servei dels radars. Hem d’intentar mantenir aquest nivell i reduir el nombre d’accidents que, recentment, havia augmentat. Per aquest motiu, el límit del marge de tolerància dels radars s’ha situat en els 60 km/h i es continuarà amb les campanyes educatives i preventives. En un altre àmbit de la seguretat, la relativa als delictes, la ciutat acumula prop de cinc anys de descensos d’aquests tipus de fets.

Com assenyalava abans, en un context de sortida teòrica de la crisi econòmica les polítiques socials s’han situat al capdavant de l’acció del govern municipal. Els nostres serveis socials han atès el 24 per cent de les famílies de la ciutat –per fortuna, moltes són atencions per raó de l’edat avançada–. La teleassistència municipal gratuïta universal, que s’atansa als 6.000 usuaris, és un dels serveis a la gent gran que els dóna més suport, autonomia i seguretat en el seu dia a dia. El potenciarem amb noves prestacions a través del mòbil. En general en el camp social, s’ha detectat un tipus de pobresa emergent entre les famílies, la pobresa energètica. L’any passat, la Paeria va obrir 5.549 expedients per evitar tall en els subministraments a famílies vulnerables i enguany ja en portem 3.188.

Les polítiques educatives i de promoció econòmica no deixen de ser, també, polítiques socials. En educació, la Paeria manté un potent ventall de serveis i d’equipaments (les Escoles Bressol, l’Aula de Teatre, el Conservatori, l’Escola d’Art Leandre Cristòfol) i col·labora amb la implantació dels estudis de Formació Professional a Lleida, en especial, amb la modalitat dual. L’Institut Municipal d’Ocupació es manté com un dels principals actius de Lleida en el camp de la formació i inserció sociolaboral –l’any passat, 2.000 persones es van inserir a través d’algun dels seus serveis i programes– i el Parc Científic i Tecnològic de Gardeny ja suma 1.800 treballadors distribuïts en 130 empreses.

Lleida aspira a una major industrialització i a diversificar la seva oferta comercial i de serveis per consolidar-se com a capital d’una àrea d’influència que comprèn una població de mig milió de persones i, també, com a centre d’una de les principals regions agroalimentàries d’Europa. La potenciació del Turisme –que ha incorporat el Parador–, dels esdeveniments esportius, de la programació i de la creació cultural són altres eixos a partir dels quals el govern de la Paeria vol seguir propulsant el salt endavant de Lleida.