Lleure dels infants i escola de civisme

Les nenes i els nens tenen dret al descans i a l’esplai, al joc i a les activitats d’esbarjo i a participar lliurement en la vida cultural i en les arts. Així ho reconeix la Declaració dels Drets dels Infants de les Nacions Unides. Lleida, com a Ciutat Educadora, fa temps que impulsa diferents serveis i programes durant tot l’any que compleixen aquest principi.

Però és en les vacances estivals, quan les activitats de lleure prenen més protagonisme. Acabat el període lectiu, el procés educatiu de l’infant continua, encara que ho fa d’una manera més relaxada i lúdica, en colònies o casals d’estiu com els que organitzen l’Ajuntament de Lleida (Esportmania, Estiu de Petits, Estiu de Joc i Agenda Jove), així com altres entitats i col·lectius de la ciutat. Tot i el ritme, la pressió i l’exigència diferent del curs reglat, l’aprenentatge en el lleure deixa un rastre especialment profund i positiu en les capacitats personals dels nens i de les nenes.

El filòsof i historiador holandès Johan Huizinga va crear als anys 30 del segle passat el concepte d’Homo Ludens (l’home que juga), en què remarca la importància del joc en el desenvolupament de les persones. El joc és més antic que la cultura, diu Huizinga: “La veritable cultura neix en forma de joc i quan la persona juga és únicament quan crea veritable cultura”. Completo aquesta visió amb la del pedagog italià Francesco Tonucci, qui remarca que els aprenentatges més importants de la persona s’adquireixen jugant i en les primeres etapes vitals.

La ciència, l’esport, la música o la cultura, quan són apresos i practicats des de la diversió i des del joc compartit amb altres infants, esdevenen una part essencial del seu aprenentatge vital juntament amb l’experiència en societat que l’ha fet possible, també imprescindible.

La necessitat de procurar la socialització de les persones en general i, dels infants en particular, està adquirint cada vegada més importància en un món automatitzat i hiperconnectat, amb possibilitats de comunicació i lúdiques infinites, gràcies a les xarxes socials o a les plataformes de jocs i d’oci en línia, però amb un risc evident d’aïllament personal. Al Regne Unit, per exemple, el problema de la solitud té categoria d’epidèmia social i s’estima que afecta uns 9 milions de persones, grans però també joves. En aquest país, la xacra de la solitud ja compta amb un departament propi al govern.

La tendència a l’alça de la solitud també és un risc per al món de la infància i, encara que ens pugui semblar difícil la translació d’una societat del nord d’Europa a la nostra, de cultura i tradició social mediterrània, els paral·lelismes són fàcils en un món cada vegada més global.

Una de les principals missions de qualsevol ciutat és vetllar perquè existeixin espais de relació cívica a tots els nivells i per a tots els grups d’edats. Als infants i als joves de Lleida i, més enllà, a les seves respectives famílies, la programació d’activitats d’estiu municipals i de les entitats de la ciutat, els obre la mirada a múltiples nous horitzons, experiències i aprenentatges, un dels més importants dels quals són les noves amistats i relacions amb què ajuden a teixir la xarxa social, real i física, de la ciutat de Lleida.