Urbanisme participatiu al servei de la ciutat

Més del cinquanta per cent de la població mundial viu en entorns urbans, percentatge que s’espera que arribi al 70 per cent l’any 2050. La ciutat és un motor de desenvolupament cada vegada més reconegut per la comunitat internacional i s’ha vist reflectit en les principals agendes globals, que li atorguen un rol preponderant.

Lleida és part activa de l’univers de ciutats i municipis de totes dimensions i perfils que han de construir desenvolupament global des del món local i han d’impulsar l’acompliment de l’Agenda 2030 i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el principal full de ruta internacional per aconseguir un món més just i més sostenible.

Les ciutats comptem amb els instruments més adequats per a aquest assoliment. Les nostres economies aglomerades i el sistema de relacions humanes permeten posar en contacte els elements bàsics dels ODS: el medi ambient, l’economia, la cultura, la ciència, l’educació, l’energia i tots els resultats socials i econòmics que generen els entorns urbans. La ciutat crea riquesa i cohesió cívica però també pot ser una font de desigualtats i provocar condicions de vida a precari. Però ningú no dubta que som l’espai i l’organització política més adient per posar solució i aconseguir progrés.

El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Lleida s’inscriu en aquest context global que té en la qualitat de la planificació urbanística un important generador de benestar i de progrés i un pla de xoc contra fractures i riscs socials de tota mena.

Els principis del nou POUM de Lleida són l’aposta per l’habitatge social; la Lleida verda; el creixement urbà harmònic i compacte; la regeneració del Centre Històric, de la Mariola i dels nuclis antics dels altres barris; el progrés industrial i comercial; l’impuls al patrimoni monumental i natural, i la projecció de les icones de Lleida: el riu Segre, la Seu Vella, l’Horta i les Basses.

Una ciutat que vulgui ser humana ha de tenir, també, una planificació urbanística feta des del vessant humà. El procés d’elaboració del POUM ha posat de manifest el nou urbanisme que s’està promovent a escala mundial que posa l’accent en la participació. “L’urbanisme participatiu és fonamental per canviar, perquè tret que la gent tingui la capacitat per participar en la creació de les seves ciutats no es produirà el canvi positiu que necessitem per tenir ciutats més inclusives”, assenyala la urbanista nord-americana Jayne Engle, responsable de Future Cities Canada, una plataforma col·laborativa que planifica les ciutats del futur.

L’equip realitzador del POUM de Lleida ha fet un salt qualitatiu i quantitatiu important en aquest sentit i ha organitzat enquestes, tallers, debats i presentacions públiques (78 sessions amb la participació de 1.828 persones) que han generat 80 propostes ciutadanes, 35 de les quals han estat incorporades al projecte. El procés de treball, iniciat el 2011 i liderat des de la Regidoria responsable de l’àrea d’Urbanisme, ha implicat tots els departaments de la Paeria i més de 50 professionals, tècnics especialistes municipals i experts i col·laboradors externs.

Aquest intens procés de debat obert i participatiu entorn del POUM ha permès reduir sensiblement el nombre d’al·legacions presentades, 417 davant les 581 que es van presentar en l’anterior Pla General (1999). El govern municipal interpreta aquesta disminució, clarament, com un aval de la ciutadania al POUM i un senyal que la participació –treballada abastament amb els Pressupostos Participatius o amb tot el procés de planificació de l’Horta de Lleida– és el camí a seguir.

Un treball de participació de gran abast ha de ser, també, un antídot contra la politització de la planificació de les ciutats i de determinats projectes. La Paeria i altres ajuntaments arreu del món es troben encara massa sovint amb el fet que determinats partits o plataformes intenten tirar enrere bons projectes de ciutat només perquè la iniciativa es vincula al govern de la ciutat i al partit que el lidera. Aquests dies tenim un cas molt clar. El rebuig –bastant més amplificat que massiu– a la construcció d’uns camps de futbol a Ciutat Jardí, un benefici evident per al barri i per a l’esport base de Lleida. Un altre exemple de politització clara de l’urbanisme ha estat l’alarma creada per un determinat partit polític entorn de l’ajust d’altures d’edificis que fixa el POUM. S’ha generat una alarma innecessària i injustificada entre els propietaris perquè aquesta figura urbanística només es fa realitat a futur, no afecta en res les construccions actuals, que són intocables.

La planificació de Lleida és massa important per a tothom com per permetre convertir-la en una víctima més d’una politització innecessària i nociva, que posa traves al rol de la ciutat com a motor de progrés col·lectiu.