Capital cultural i creativa

Lleida ha presentat el Pla Estratègic de la Cultura, un renovat full de ruta que té la missió d’enfortir la capitalitat de la ciutat i tot el seu potencial creatiu. El document posa les bases per situar la cultura en la centralitat de Lleida i per generar tant cohesió social com riquesa econòmica a partir d’un dels sectors més dinàmics i amb més projecció arreu del món: la indústria cultural.

Igual que en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), la participació ciutadana ha estat essencial en el procés d’elaboració del Pla Estratègic de Cultura. Unes 200 persones d’entitats i tècnics del sector han treballat juntament amb l’empresa consultora que va guanyar el concurs i han realitzat el document perquè s’adapti a la realitat i les aspiracions de Lleida en aquest àmbit.

El Pla Estratègic fixa iniciatives com la creació d’un Consell de la Cultura, reforçar els Centres Cívics dels barris com a equipaments culturals de proximitat, crear un pla de Biblioteques, estendre l’aposta pels estudis artístics superiors, incentivar els joves com a públic i creadors, impulsar la indústria cultural promovent produccions locals i consolidar la xarxa d’equipaments culturals, amb la perspectiva del nou Museu d’Art de Lleida (l’actual Museu Morera) a la rambla Ferran.

Aquesta planificació cultural és hereva del primer pla de cultura que es va elaborar en el primer ajuntament democràtic. A principis dels anys 80, el tinent d’alcalde i regidor de Cultura de la Paeria Jaume Magre juntament amb l’alcalde Antoni Siurana van impulsar un procés de participació estratègica per posar unes bases sòlides per al desenvolupament de l’art i de la cultura a Lleida, molt necessàries en plena Transició.

La realitat cultural de Lleida és fruit en bona mesura d’aquella represa en què, des de la Paeria, es va decidir apostar decididament pels serveis públics d’ensenyament i formació cultural per als més joves. Es va consolidar el Conservatori i Escola Municipal de Música i es van crear l’Aula Municipal de Teatre i l’Escola de Belles Arts Leandre Cristòfol. Les persones que s’hi han format en tot aquest període han esdevingut des de llavors protagonistes culturals a Lleida i a arreu, com a creadors, com a professionals i també com a públic exigent i format.

Els tres serveis educatius artístics de la Paeria, juntament amb els centres privats de la ciutat, es retroalimenten amb els grans espais escènics, musicals i de les arts plàstiques que hem creat o bé consolidat en aquest temps. La Llotja, l’Auditori, l’Escorxador, el Museu Morera –que estem construint– i la Panera són, també, de caràcter públic i actuen com a espais de difusió i de creació cultural en combinació amb un projecte molt recent, el Centre Experimental de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals (CECAC), situat al Magical de Gardeny.

Sota l’esguard d’aquest patrimoni per a l’educació, la producció i la difusió artística s’ha anat bastint el ric calendari cultural que la ciutat de Lleida desplega al llarg de tot l’any, una columna dorsal que té com a principals valors la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya (Animac), la Fira Internacional del Teatre de Titelles i el Concurs Internacional de Piano Ricard Viñes. Aquests tres esdeveniments van permetre l’any passat que la Comissió Europea seleccionés Lleida –l’única ciutat catalana amb Barcelona–entre les 168 Ciutats Culturals i Creatives d’Europa.

El nou Pla Estratègic de Cultura és l’instrument que ha d’ajudar a mantenir la línia ascendent d’aquest sector a Lleida. La Paeria hi destina el 4,6 per cent del pressupost, prop del 5 per cent que aporten les grans capitals europees. A escala general, però, és imprescindible que una nova Llei de Mecenatge permeti un salt com el que ha experimentat França i altres països europeus per afavorir el finançament de projectes i assolir l’equilibri òptim entre les aportacions públiques i privades amb què ha de comptar la cultura.